Me llamo Violeta

Auditori Miquel Pont
Durada
76min.
Any
2019
País
España

Original en català i castellà

Als sis anys, l’Ignacio va dir als seus pares: “Sóc una nena, em dic Violeta”. A través de la història de la Violeta, dels seus pares, Nacho Vidal i Franceska Jaimes, i d’altres famílies – com la de l’Alan Montoliu – i joves transgènere, coneixem la complexitat del procés que afronten aquestes persones i els desafiaments que es troben pel camí.

Me llamo Violeta és una història real, que ens parla d’identitat i de gènere, de com es viu la transexualitat en primera persona.

A través de l’acceptació, el patiment, l’esperança i el respecte, s’aborda el tema a través de diferents situacions i persones.

Crítiques

'Me llamo Violeta': la identidad de género Este documental ofrece una mirada divulgadora, a veces más propia de un reportaje televisivo, pero absolutamente necesaria, sobre las personas transgénero. Focaliza su interés en la hija de los actores de de cine porno Nacho Vidal y Franceska Jaimes, que a los siete años decidió dejar de ser Ignacio para convertrse en Violeta. Quizás si se hubiera centrado solo en este personaje, como representación de una situación socialmente aún demasiado compleja y no asumida, el flme tendría más fuerza, ya que al abarcar otros casos –incluidos transexuales que vivieron durante la dictadura franquista, por ejemplo– se dispersa algo. Quim Casas, El periódico

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.