Betty Elms (Naomi Watts), una jove aspirant a actriu, arriba a Los Angeles per convertir-se en estrella de cinema i s’allotja a l’apartament de la seva tia. Allà coneix l’enigmàtica Rita (Laura Harring), una dona que pateix amnèsia a causa d’un accident sofert a Mulholland Drive. Les dues juntes decideixen investigar qui és Rita i com va arribar fins allà.
Versió original subtitulada en castellà
No recomanada per a menors de 18 anys
Compra les teves entrades aquí
David Lynch (Missoula, 20 de gener de 1946 - Los Angeles, 16 de gener de 2025) va ser un director de cinema, artista visual, músic i actor estatunidenc. Va estar nominat tres cops als premis Oscar com a millor director.[1] Va ser un dels màxims representants de la corrent surrealista dins del cinema perquè les seves pel·lícules sovint transporten l'espectador a un món de somnis i misteri.
Lynch no va trigar a sentir impulsos artístics i va anar a la Corcoran School of Art a Washington, mentre acabava els estudis secundaris a Alexandria a l'estat de Virgínia. Després es va matricular a la School of Museum of Fine Arts de Boston durant un any, abans d'anar-se'n a Europa en companyia del seu amic i company artístic Jack Fisk. Els seus plans consisteixen a estudiar amb el pintor expresionista austríac Oskar Kokoschka, que va ser una de les seves referències artístiques principals durant tres anys. Tot i això, Lynch va tornar als Estats Units al cap de només quinze dies.
La seva primera pel·lícula va ser Eraserhead, una pertorbadora i aterradora història de surrealisme portada al límit. Abans, però, ja havia rodat set curtmetratges, el primer el 1966: Six Men Getting Sick, que va començar com un projecte artístic d'escultures de relleu i esdevindrà un curtmetratge d'un minut de durada, i el seguiren The Alphabet i The Grandmother.
El 1990 va aconseguir atrapar més de 50 milions de teleespectadors només a Amèrica amb la inoblidable sèrie de televisió Twin Peaks, al mateix temps que rodava Cor salvatge, en què va participar Duwayne Dunham, responsable de diversos episodis de la mítica sèrie. Va ser cancel·lada el 1992 perquè a mesura que s'anava acostant al món de Lynch, la sèrie perdia audiència als Estats Units d'Amèrica, ben al contrari del que succeïa a Europa. Malgrat tot, Lynch va dirigir una pel·lícula el mateix any per a concloure la sèrie a mode de preqüela: Twin Peaks: Els últims dies de Laura Palmer.
Després de perdre força públic a les darreres pel·lícules, Lynch va dirigir el 1999 una història diferent del que havia rodat fins aleshores: el drama Una història de debò. Afortunadament per als aficionats al cinema de Lynch, tres anys després va tornar a sorprendre amb el film Mulholland Drive (2002), que ha fet història al món de l'art surrealista.
Va dirigir diversos vídeos musicals, per a artistes com X Japan, Moby, Interpol, Nine Inch Nails i Donovan, i anuncis per Dior, YSL, Gucci i el Departament de Sanitat de la Ciutat de Nova York. Practicant de la Meditació transcendental, va fundar la Fundació David Lynch per finançar lliçons de meditació per a estudiants, veterans i altres poblacions en risc.[4] Fumador de tota la vida, li van diagnosticar emfisema el 2020, i va morir el 15 de gener del 2025
"Brillant i recargolada, artificiosa i, òbviament, sobrevalorada (...) Lynch juga a fer-nos creure que ell tampoc entén quins dimonis passa al final, ni al mig" Ángel Fernández Santos: Diari El País
"El prodigi de pedernal de Lynch segueix intacte. Perfecte a cadascuna de les seves arestes. Indestructible. Encara obliga a cada visionat a una interpretació: sempre nova i sempre diferent. (…) Luis Martínez: Diari El Mundo
"Lynch torna als seus ambients onírics en un film que envolta l'espectador en un tèrbol desassossec. (...) diverses històries encreuades; encara que potser siguin la mateixa, però vista des de diversos angles. Les fascinants imatges que inunden 'Mulholland Drive' plantegen moltes preguntes, però aporten poques respostes. ce d'aquesta obra inclassificable." Miguel Ángel Palomo: Diari El País
Premis Oscar: Nominada a millor direcció
Globus d’Or: 4 nominacions: Millor pel·lícula, director, guió i BSO
BAFTA: Millor muntatge. Nominada a millor banda sonora
Festival de Cannes: Millor director
Festival de Toronto: Millor director
Afegeix un nou comentari