El chico

Realitzador i actor cinematogràfic anglès.

Charles Chaplin (Londres, 16 d’abril de 1889 — Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 25 de desembre de 1977) va ser actor, compositor, productor i director de cinema. És considerat com un dels millors mims i pallassos de la història del cinema. Actuava, dirigia, escrivia els guions, componia la música i produïa les seves pròpies pel·lícules. Chaplin fou una de les personalitats més creatives de l'època del cinema mut i va influir molt en altres actors. La seva vida artística va durar més de 65 anys, des dels escenaris victorians i els music hall britànics quan era un artista jove, fins a gairebé la seva mort a l'edat de 88 anys.

Fill d’una modesta parella d’actors teatrals, actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno (1907). El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett. Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret. Va desenvolupar la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot—, amb la seva producció d’Essanay (1915), Mutual (1916-17) i First National (1918-22): Carmen (1916), Easy Street (1917), The Immigrant (1917), The Adventurer (1918), A Dog's Life (1918), Shoulder Arms (1918), Sunnyside (1919), The Kid (1921), que fou el seu primer llargmetratge, Pay Day (1922), The Pilgrim (1922).

Convertit en popularíssima figura del cinema internacional, associat a David Wark Griffith, Douglas Fairbanks i Mary Pickford, fundà la United Artists Corporation (1919), productora dels seus films posteriors: el film dramàtic A Woman of Paris (1923), fita del naixement del gènere psicològic, The Gold Rush (1925), obra mestra sobre la “febre de l’or”, i The Circus (1928). Abordà el cinema sonor amb City Lights (1931), film no dialogat que sublimava un argument fulletonesc, la sàtira sobre la societat industrial Modern Times (1936), The Great Dictator (1940), contra Hitler i Mussolini. Va abandonar definitivament el seu arquetipus universal de vagabund amb Monsieur Verdoux (1947), paràbola moral basada en la biografia de l’assassí Landru. Va evocar els seus anys de music-hall a Londres a Limelight (1952).

Va abandonar els EUA per raons polítiques (hom l’havia acusat de procomunista) i es va instal·lar a Suïssa (1953). Va realitzar després A King in New York (1957) i A Countess from Hong-Kong (1966). Figura capital i universal del cinema, la seva obra és una síntesi madura del melodrama romàntic i de la sàtira social més punyent, sempre inconformista i independent, alhora còmica i sentimental, animada pels seus sentiments humanitaris i no mancada d’una trista amargor. L'any 2014 la cinemateca de Bolonya publicà Footlights, escrita per Chaplin l'any 1948, sobre la qual basà el guió de Limelight. L'abril del 2016 fou inaugurat el museu Chaplin's World a Corsier-sur-Vevey, la localitat suïssa on va residir els darrers 25 anys de la seva vida.