Maixabel Lassa perd l'any 2000 el seu marit, Juan María Jáuregui, assassinat per ETA. Onze anys més tard, rep una petició insòlita: un dels assassins ha demanat entrevistar-se amb ella a la presó de Nanclares de l'Oca a Àlaba, on compleix condemna després d'haver trencat els seus llaços amb la banda terrorista. Malgrat els dubtes i l'immens dolor, Maixabel Lassa accedeix a trobar-se cara a cara amb les persones que van posar fi a sang freda a la vida de qui havia estat el seu company des dels setze anys.
Versió original en espanyol
No recomanada per a menors de 12 anys
Compra les teves entrades aquí
Icíar Bollaín Pérez-Mínguez (Madrid, 12 de juny de 1967) debuta com a actriu als 16 anys a la pel·lícula El sud (1983). Dos anys després, inicia els seus estudis de Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid. L'any següent es posa a les ordres del seu oncle Juan Sebastián Bollaín a la comèdia Les dues ribes de la mar. El 1991, aconsegueix el seu primer paper protagonista al drama Sublet, òpera prima de la directora Chus Gutiérrez.
El 1995 roda el seu primer llargmetratge, Hola, ¿estás sola?, protagonitzat per Candela Peña. Quatre anys després dirigeix la seva segona pel·lícula, la comèdia dramàtica Flores de otro mundo. El seu èxit com a directora arriba l’any 2003 amb el drama Te doy mis ojos, amb el que guanya un total de set premis Goya, incloent-hi els Goya a la millor pel·lícula i a la millor direcció. El 2007 roda Mataharis i, dos anys després, También la lluvia, protagonitzada per Luis Tosar i Gael García Bernal i que va ser seleccionada com el film espanyol candidat a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per a la vuitanta-tresena edició dels premis Oscar. A les pel·lícules posteriors com Katmandú, un mirall al cel (2012), El olivo (2016) i La boda de Rosa (2020) destaquen els personatges femenins protagonistes i moltes de les actrius que els han interpretat han sigut premiades.
“Icíar Bollaín guanya una aposta arriscada amb Maixabel (...) surt airosa d'un territori molt aspre (...) És una bona pel·lícula”.
Carlos Boyero: Diari El País
“El duel interpretatiu de l'any, Portillo-Tosar (...) La història era dura, però la mà d’Icíar Bollaín, al costat d’Isa Campo, ha sabut donar-li el toc adequat (...) una de les grans pel·lícules de la nostra collita de l'any”.
Carlos Loureda: Fotogramas
Festival de Sant Sebastià 2021: Premi Cinema Basc. Secció oficial a concurs
Afegeix un nou comentari