Acte inclòs a la programació del Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones
Sessió coorganitzada amb la Regidoria de Feminismes i LGTBIQ+ de l'Ajuntament de Castellar del Vallès.
Quan Blanche Renard coneix Greg Lamoureux, creu haver trobat l'home indicat. Els llaços que els uneixen creixen ràpidament; estan atrapats en una gran passió. Ignorant les seves pors, Blanche abandona la seva família i la seva germana bessona, Rose. A poc a poc es troba atrapada a les urpes d'un home profundament possessiu i perillós. Un home a qui no gosa denunciar per vergonya, per por. Perquè la influència només té dos resultats possibles. O la víctima s'esfondra o s'allibera... Adaptació de la novel·la homònima d'Eric Reinhardt.
Versió original subtitulada en castellà
No recomanada per a menors de 16 anys
Compra les teves entrades aquí
Valérie Donzelli (nascuda el 2 de març de 1973) és una actriu, cineasta i guionista francesa. Ha dirigit sis llargmetratges i dos curtmetratges des del 2008, inclosa la pel·lícula La Guerre est déclarée (2011).
Va néixer a Épinal (França). Va créixer a Créteil, prop de París. Es va traslladar a Lilla amb la seva família quan tenia 14 anys abans de tornar a París als 19. Abans de començar a treballar al cinema, Donzelli va estudiar arquitectura, però la va abandonar ràpidament. Va començar a fer teatre al conservatori municipal del 10è arrondissement de París, però sempre va mantenir un mal record d'aquest període. Per guanyar-se la vida, va treballar en una serrella a París. En aquella època va conèixer Jérémie Elkaïm, que es va convertir en la seva parella, tant a la vida com a la feina, i que l'animà a deixar el conservatori i la seva feina per convertir-se en actriu. Tenen dos fills; el més gran, Gabriel, va inspirar la pel·lícula La Guerre est déclarée. Actualment estan separats, però encara tenen una estreta relació.
L'any 2001, Valérie Donzelli va ser l'actriu principal de Martha… Martha, de Sandrine Veysset. Va aconseguir un gran èxit entre el públic francès gràcies al programa de televisió francès Clara Sheller (2005), en què interpreta Jeanne, la millor amiga del personatge principal. La primera pel·lícula de Donzelli, La Reine des Pommes, en la qual era l'actriu principal, va ser més exitosa del que s'esperava. Jérémie Elkaïm també és coescriptor. La pel·lícula es va presentar al Festival Internacional de Cinema de Locarno. Malgrat el seu baix pressupost, la pel·lícula es pot considerar un èxit pels seus 30.000 espectadors.
El 2011, amb l'ajuda de Jérémie Elkaïm, Valérie Donzelli va dirigir el seu segon llargmetratge, La Guerre est déclarée. Aquesta pel·lícula, presentada durant el 64è Festival Internacional de Cinema de Cannes, va aconseguir un gran èxit, tant de públic com de crítica, a França. S'inspira directament a la seva vida privada, relatant com la seva parella va lluitar contra el càncer del seu fill quan tenia 18 mesos. La pel·lícula va ser seleccionada per l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2012, però no formava part de la llista final.
Donzelli va tornar a dirigir amb Jérémie Elkaïm a Main dans la main (2012), també amb Valérie Lemercier al paper principal.
La seva pel·lícula de 2015 Marguerite et Julien va ser seleccionada per competir per la Palma d'Or al 68è Festival Internacional de Cinema de Canes. Va ser nomenada com a president del jurat de la secció Setmana de la Crítica del 69è Festival Internacional de Cinema de Canes
És membre del col·lectiu 50/50 que té com a objectiu promoure la igualtat de dones i homes i la diversitat al cinema i audiovisual.
.
"Encara que per moments té aires de tens 'thriller' psicològic, el film es mou millor pels dominis del drama contingut malgrat la situació tractada i les estampes de violència psicològica que reflecteix. (...). Quim Casas: Diario El Periódico
"Una esplèndida Efira sap transmetre l'esquinçament d'una vida maltractada (...) L'important aquí és treballar la indefensió de la víctima a partir de la posada en escena (...). Sergi Sánchez: Diario La Razón
"Pel·lícula cinematogràficament valuosa, que no s'acontenta de ser un mer film de tesi sobre (...) una relació enverinada. Més enllà de les enlluernadores actuacions, està impecablement realitzada (...). Philipp Engel: Diario La Vanguardia
"Una de les virtuts del que potser és un dels treballs més aconseguits de Valérie Donzelli és l'atmosfera de conte que la directora imprimeix a aquesta història sobre violència de gènere. (...).
Paula Arantzazu Ruiz: Cinemania
2023: Premis César (França): Millor guió adaptat. 4 nominacions
Afegeix un nou comentari