Mentre pedala pels carrers de París per repartir menjars, Souleymane repeteix la seva història. En dos dies ha de passar l'entrevista de sol·licitud d'asil, la clau per obtenir papers. Però Souleymane no està preparat.
Versió original subtitulada en castellà.
Compra les teves entrades aquí
Boris Lojkine, graduat a l’Ecole Normale Supérieure amb una “agrégation” en filosofia i una tesi sobre “Crisi i Història”, va decidir abandonar la universitat després de completar la seva tesi. Va tancar els seus llibres i va marxar cap a Vietnam, on havia viscut i après la llengua. Allà va fer dos documentals, Ceux qui restent (2001) i Les âmes errantes (2005), que expliquen el dol impossible d’homes i dones vietnamites les vides dels quals han estat destrossades per la guerra. Amb Hope (2014), el seu primer llargmetratge, es trasllada a altres continents per submergir-se en l’Àfrica dels migrants. La pel·lícula es va presentar a la Setmana de la Crítica a Canes i va rebre dotzenes de premis en festivals internacionals (inclosos dos premis Valois al Festival de Cinema d’Angoulême). El 2019, Camille va guanyar el premi del públic a la Piazza Grande al Festival de Locarno, així com els premis Valois i Lumière a la millor actriu per a Nina Meurisse. Presentada al Festival de Canes 2024, a la secció Un Certain Regard, La historia de Souleymane és la seva tercera pel·lícula.
Filmografia de Boris Lojkine
2024 La historia de Souleymane (llargmetratge)
2019 Camille (llargmetratge)
2014 Hope (llargmetratge)
2005 Les âmes errantes (documental)
2001 Ceux qui restent (documental)
"Boris Lojkine ha realitzat una pel·lícula humanista emocionant, commovedora i edificant sobre tres dies decisius a la vida d'un exiliat guineà a París" Fabien Lemercier: Cineuropa
"Una mirada realista i molt humanista a la dura vida quotidiana d´un immigrant a París, on lluita per guanyar-se la vida i obtenir un estatut legal" Jordan Mintzer: The Hollywood Reporter
"Un retrat vívid de les batalles diàries a què s'enfronta la invisible mà d'obra indocumentada que manté en marxa la maquinària urbana en un retrat d'alt nivell" Martin Kudlac: Screen Anarchy.
"Un es queda amb la sensació que ha vist (...) tot just el pròleg d'una nova història que està a punt de començar. (...) la pel·lícula acaba, però un s'hi queda pensant i en els seus personatges molt de temps més." Ernesto Diezmartínez: Lletres Lliures
77è Festival de Canes: Premi del Jurat i millor actor (Abou Sangare)
37ns Premis del Cinema Europeu EFA: millor actor (Abou Sangare) i millor so (Marc-Olivier Brullé, Pierre Bariaud, Charlotte Butrak, Samuel Aïchon, Rodrigo Díaz)
62è Festival de Gijón: millor actor (Abou Sangare)
Festival de Cinema Francòfon de Barcelona Ohlalà!: Premi del Jurat i Premi del Públic
Afegeix un nou comentari