Los espigadores y la espigadora

Auditori Miquel Pont
Títol original
Les glaneurs et la glaneuse
Durada
82min.
Any
2000
País
França

Amb l'assisstència de la crítica de cinema Imma Merino

Amb la col·laboració de l'Aula de Extensió Universitària

Versió original subtitulada en castellà

Apta per a tots els públics

Recorrent França, Agnès Varda s’ha trobat amb espigolador, recol·lectors, gent que busca entre les escombraries. Per necessitat, o per pur atzar, aquesta gents recullen els objectes rebutjats per altres. El seu món és sorprenent. I la directora, a la seva manera, és també una espècie de espigoladora que selecciona i recull imatges aquí i allà.

 

 

 

Compra les teves entrades aquí

 

Director
Que diu el director

Agnès Varda (Brussel·les, 1928 – París, 2019) ha sigut una de les grans cineastes de la història del cinema, coneguda per la seva mirada única i innovadora, així com per la seva forma de trencar amb les convencions narratives. Va ser una de les figures clau de la Nova Onada del cinema francès, un moviment que va revolucionar l’industria durant els anys 50 i 60. A diferència d’altres cineastes de l’època, Varda no es va limitar a la direcció de ficció, també va explorar el documental, un gènere en què va deixar una petjada única.

El seu primer llargmetratge, La Pointe Courte (1955), va ser una obra de culte que va influir en molts cineastes de l’època, tot i que el gran reconeixement va arribar amb Cleo de 5 a 7 (1962), una pel·lícula que passa a temps real i presenta la protagonista com a dona conscient de la seva condició. Va continuar explorant temes sobre la identitat, la llibertat i la relació amb la societat en obres com Le bonheur (1965), Les plages d’Agnès (2008) i Visages Villages (2017).

Varda també va destacar com a fotògrafa, artista visual i activista, i va mantenir una actitud independent davant de les convencions del cinema comercial. A la seva carrera va rebre diversos premis i homenatges, inclòs el Premi d’Honor a la Mostra de Venècia i un Oscar honorari per la seva contribució al cinema. La seva obra continua sent un referent en el cinema contemporani.

Filmografia seleccionada de Agnès Varda

2020 – Varda par Agnès (documental)

2017 – Caras y lugares (documental)

2008 – Las playas de Agnès (documental)

2000 – Los espigadores y la espigadora (documental)

1995 – Las cien y una noches (llargmetratge)

1991 – Jacquot de Nantes (llargmetratge)

1988 – Kung-Fu Master (llargmetratge)

1988 – Jane B. por Agnès V. (documental)

1985 – Sin techo ni ley (llargmetratge)

1981 – Documenteur (documental)

1977 – Una canta, la otra no (llargmetratge)

1976 – Daguerrotipos (documental)

1969 – Lions Love (llargmetratge)

1966 – Las criaturas (llargmetratge)

1965 – La felicidad (llargmetratge)

1962 – Cleo de 5 à 7 (llargmetratge)

1955 – La Pointe Courte (llargmetratge)

 

 

 

Crítiques

“Una veritable lliçó de cinema. (…) un document d’excepcional intel·ligència, que literalment s’engoleix de la pantalla en un sospir”.M Torreiro: Diari El País.

“Els recol·lectors de Varda tenen una humanitat resistent i generosa que surt a la llum gràcies a l’esperit dur i obert de la directora.”A. O. Scott: The New York Times.

“Varda evita les conclusions polítiques òbvies (…) Un film que és alhora formalment lliure i estranyament profund.”Xan Brooks: The Guardian.

Premis

Associació de Crítics de Los Angeles (2001): Millor documental

 Cercle de Crítics de Nova York (2001): Millor documental

 Premis del Cinema Europeu (2000): Millor documental 

Associació de Crítics de Chicago (2001): Nominada a millor documental 

Associació de Crítics de Boston (2001): Millor documental

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.