Versió original subtitulada en castellà.
Gwen, una jove estudiant de secundària marcada per la mort recent de la seva mare, passa el seu temps amb el seu grup d'amics, inclòs el seu nòvio Thomas, un aprenent de forner. Quan Jean-Luc, un estudiant parisenc amb vocació artística, s'instal·la a la zona, Gwen no li amaga el seu problema, com si tingués davant seu una decisió decisiva a la seva vida. Un dia, descobreix al cinema una pel·lícula que sembla inexplicablement inspirada en la seva pròpia vida.
Pel·lícula no recomanada per a menors de 12 anys
Jaime Rosales va néixer a Barcelona el 1970 i és un director català de cinema, guanyador del Premi Nacional de Cultura 2015. Llicenciat en Ciències Empresarials, va passar tres anys a Cuba estudiant cinema a la Escuela Internacional de Cine y Televisión de l'Havana, i va estudiar després en la Australian Film Television and Radio School Broadcasting Enterteinment (AFTRSBE) de Sydney (Austràlia). Autor de diversos curts d'èxit, el seu primer llargmetratge, Les hores del dia va obtenir el Premi de la Crítica Internacional en la Quinzena de Realitzadors en el Festival de Canes. El 2007 va estrenar el seu segon llargmetratge, La soledat. El cinema de Rosales, molt influït per cineastes com Robert Bresson, Jess Franco o Yasujiro Ozu, intenta mostrar fragments de la vida quotidiana de forma ascètica i mitjançant plans fixos. L'any 2012 la seva pel·lícula Somni i silenci es va presentar a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes. El 2015 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura «per la seva tasca de recerca i la seva mirada acadèmica a la creació d'un dels grans autors de la literatura catalana de tots els temps».
"No és un relat convencional, sinó l'exploració elegant i delicada d'un buit existencial que trobarà a l'experiència del cinema un lloc on els personatges es descobreixen a si mateixos davant l'amor i la mort".
Elsa Fernández-Santos: Diari El País.
"Estan tan ben disposades les peces del trencaclosques que et deixes arrossegar gustós pels meandres de la història (...) una pel·lícula (...) dotada d'una espontaneïtat gestual i una lleugeresa que de vegades recorden Éric Rohmer. (...) "
Jordi Batlle Caminal: Diari La Vanguardia
Afegeix un nou comentari