Versió original en castellà
Anabel té 18 anys i viu amb sa mare, Delia, una taxista xilena emigrada al barri de Collblanc fa vint anys. Estudia primer de comunicació audiovisual a la ciutat de Barcelona. Li va costar molt esforç entrar a la carrera, però ara el seu futur està a punt de canviar. I és que encara que Anabel no ho sàpiga, una carta està a punt d'arribar.
Pel·lícula no recomanada per a menors de 12 anys.
Belén Funes va néixer a Barcelona al 1984i és una directora cinematogràfica catalana. Va créixer a Ripollet i, després d'estudià cinema i audiovisuals a l'ESCAC i va fer un màster de guió a Cuba, a l'escola de San Antonio de los Baños, es va dedicar durant uns anys a treballar d'ajudant de direcció en pel·lícules com Blog, Mientras duermes, Rec 3: Genesis, Tengo ganas de ti i Animals. Va començar a treballar de script en pel·lícules com Tots volem el millor per a ella i El niño.
El 2015 va dirigir Sara a la fuga, guanyador de la Biznaga de Plata al Millor Curtmetratge al Festival de Màlaga. La Inútil, el seu segon curtmetratge, va ser guanyador de 5 premis al Festival de Medina del Camp i nominat als premis Gaudí. La seva òpera prima, La hija de un ladrón es va estrenar a la 67 edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià alçant-se amb el premi a la Millor Interpretació Femenina per a la protagonista del film, Greta Fernández. El 2020, va guanyar amb La hija de un ladrón, protagonitzada per Eduard Fernández i la seva filla Greta, tres premis Gaudí: millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció i millor guió, compartit amb Marçal Cebrián, que també és la seva parella.Pocs dies després també va guanyar el Premi Goya a la millor direcció novella.
"BelénFunes confirma que és una veu única al cinema espanyol (...) La cineasta arma un drama sobre mares i filles, duels i precarietat, camps d'oliveres i desnonaments, en què demostra, una vegada més, la rigorosa mirada d'un cinema social en què tot està connectat". Pepa Blanes: Cadena SER.
"Amb una càmera lleugera i invisible, (...) Funes acompanya una mare i la seva filla (...) Ho fa amb veritat, mesurant les emocions i permetent-los equivocar-se. En fer-ho, aquests temes també ens travessen a nosaltres. (...)"
Desirée de Fes: Diari El Periódico.
"Tant Funes, com el seu coguionista Marçal Cebrian, han sortit molt més que airosos (...) Una emocionant demostració que el que és íntim i el que és polític són inseparables. (...)". Philipp Engel: Diari La Vanguardia
3 premis al Festival de Málaga 2025: Premi Especial del Jurat, Direcció i Guió.
Afegeix un nou comentari