Versió original en català
L'obra entrellaça dues línies temporals separades per vuitanta anys. El 1939, una jove conservadora del Museu del Prado és interrogada per un coronel de l'exèrcit franquista que desitja apropiar-se d'un quadre. En el present, la seva neta lluita per localitzar les fosses comunes on podria estar enterrada la seva àvia. A través d'aquests relats paral·lels, l'obra reflexiona sobre el silenci històric, la justícia i el deure de recordar.
La invasió dels bàrbars conta dues històries, una de postguerra i una altra actual, una de repressió i altra de reparació. Dues històries inseparables que expliquen també la història amagada del nostre país.
Pel·lícula NO recomanada per a menors de 16 anys
Compra les teves entrades aquí.
Vicent Monsonís i Andreu (València, l'Horta, 28 de març de 1968) també conegut com a Monso, és un guionista i director de cinema valencià, compromès amb la llengua i la cultura pròpies i amb la necessitat de consolidar la cinematografia valenciana. Ha produït deu llargmetratges de ficció, dels quals ha dirigit set, dos llargs documentals i tres sèries d'animació educatives per al públic infantil.
Es va llicenciar en Mitjans Audiovisuals de Ciències de la comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va especialitzar en guió cinematogràfic a l'Escola Internacional de Cinema i Televisió de San Antonio de los Baños (Cuba) el 1997. Va treballar set anys com a guionista a Canal Nou de programes com A la babalà i dos com a guionista independent a València i Madrid. Des de 1998 és director i productor amb la seva pròpia empresa Terra a la Vista, SL
Després de dirigir diversos llargmetratges, el 2002 va estrenar el llargmetratge Dripping, que va rebre una menció especial del jurat del Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola i que fou exhibit en català al Cicle del Cinema Català de Sabadell, on va llegir un manifest per la unitat del català. El mateix any fou nomenat president de l'Associació Valenciana de Directors de Cinema (AVDC).
Premis Lola Gaos: 3 nominacions: millor so (Iván Martínez-Rufat), millor vestuari (Inés Liverato) i millor maquillatge i perruqueria (Vicen Beti, Fina Espert)
Afegeix un nou comentari