A Cuba, Ruy i Tito són dos amics d'infantesa apassionats per la música. Tito viu amb la seva avia, una gran dama de la música i Ruy viu amb la mare dels seus dos fills, Caridad, una jove lluitadora que manté a la família gràcies a l’elaboració d’artesania. Els dos músics acumulen petites feines per subsistir i gravar la seva maqueta. Es llancen també a l'organització del seu primer concert per fer-se conèixer. Mantenen el seu humor i la seva esperança malgrat les dificultats. Un bon dia una parella de productors espanyols que han descobert fa setmanes l’extraordinari talent de Ruy i Tito, els proposen una gran oferta. De cop i volta els dos músics es veuran immersos en un gran dilema.
Va néixer el 20 de Març de 1964 a Lebrija, Sevilla. Va estudiar art dramàtic a Sevilla durant tres anys amb la finalitat de ser director de teatre. Més endavant va treballar per la televisió espanyola com a fotògraf i operador de càmera fins que va tenir la necessitat de realitzar pel·lícules. Va ser cap a la dècada de 1990 que va aconseguir una beca per estudiar a la Escuela Internacional de Cine y Televisión de San Antonio de los Baños a La Habana, Cuba. Aquest esdeveniment li va canviar la vida. Va passar dos grans anys a La Habana on va escriure tres guions i va dirigir un curt “El encanto de la luna llena” (1995). De tornada a Espanya Zambrano va tenir dificultats per trobar un productor per a la seva primera pel·lícula, però després de dos llargs anys, l’espera va donar fruits i va ser Antonio P. Pérez que no va vacil·lar en la producció de “Solas” (1999), que va resultar ser un èxit a Espanya. Des de llavors aquest director de gran talent ha dirigit una sèrie de televisió i dos pel·lícules, ambdós plenes de humanitat “Habana Blues” (2005), el retrat de dos musics cubans i “La voz dormida” (2011), un drama sobre la guerra.
Filmografia
2011 La voz dormida
2005 Habana Blues
2002 Padre coraje (TV)
1999 Solas
1995 El encanto de la luna llena (curt)
"Un filme abierto y franco, lleno de colorido y también de denuncia; una mezcla aparentemente desconcertante pero en el fondo franca, abiertamente compartible." (M. Torreiro: Diario El País)
"Cómo tocar otro son en Cuba y cómo bailarlo sin que se moleste Fidel. (...) Tiene mérito ponerle música a esa ciudad que no sea la tópica del trópico (...) pero sin mojarse, sin bucear, eludiendo la parte fría. (...)." (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)
2006: Premis Goya: Millor muntatge de Fernando Pardo
2006: Premis Goya: Millor música original de Juan Antonio Leyva, José Luis Garrido, Equis Alfonso, Dayan Abad, Descemer Bueno, Kiki Ferrer, Kelvis Ochoa
2005: Premi CARACOL de La Habana Film Festival: Benito Zambrano
2005: Premi del jurat a Millor guió: Benito Zambrano i Ernesto Chao
Afegeix un nou comentari