Brazil

Fa alguns anys buscava paisatges naturals per a “La bestia del reino” i un vespre em vaig trobar en un poble del país de Gal·les que es diu Port Talbert. Un indret lleig, trist en una regió minera, l'imatge d'una vida desesperant. Vaig anar a la platja, una mena de claveguera pública i allà un individu proveït d'una ràdio portàtil escoltava aquesta música tan alegre i sincopada, evocadora de l'evasió llatina. Aquesta és la imatge de la que ha sortit la meva pel·lícula, i jo sostenia que el títol fos el d'aquesta cançó, malgrat totes les objeccions de la gent de l'estudi. La meva idea era que aquest títol expressava molt bé l'esperit de la pel·lícula, una creuada entre Frank Capra i Franz Kafka (comentari de Terry Gilliam sobre la pel·lícula Brazil. Positif, nº 288, febrer del 1985, p.5.).

Terence Vance Gilliam va néixer el 22 de novembre de 1940 a Minnesota, Estats Units. Va estudiar Ciències Polítiques a Califòrnia. Va ser l'únic membre nordamericà del grup de comediants britànic Monty Python. Va començar la seva carrera com a animador, creant peces amb retalls de diaris una mica surrealistes. Amb els Monty Python va col·laborar com a animador, actor, director i escriptor. Uns dels seus treballs més conegut amb aquest grup es “Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores” film que va codirigir amb Terry Jones. El seu primer treball com a director en solitari va ser “La bestia del reino” (Jabberwocky) al 1977, basada en un poema de Lewis Carroll. Desprès va col·laborar com a guionista en “La vida de Brian” una comèdia que tractava sobre un home que confonien amb Jesucrist.

Brazil (1985) està considerat un film de culte amb influències de Orwell i Kafka. La pel·lícula va tenir poca recaudació a les taquilles quan es va estrenar. Es considera la segona d'una trilogia completada per “Los héroes del tiempo” i “Las aventuras del Barón de Munchausen”.

Al 1991 estrena “El rey pescador” per la qual va ser nominat al Globus d'Or a Millor director i va guanyar el Lleó de Plata al Festival de Cinema de Venècia. Aquesta obra s'allunya una mica de la seva identitat estètica i es centra més en els personatges. Gilliam aconseguiria el seu èxit més taquiller amb “Doce monos” una altra peça futurista protagonitzada per Brad Pitt, on fa una gran actuació, Bruce Willis i Madeleine Stowe. La següent pel·lícula va ser “Miedo y asco en Las Vegas”, una adaptació de la novel·la homònima de Hunter S. Thompson, protagonitzada per Johnny Depp i Benicio del Toro.

Durant la dècada del 2000 va intentar realitzar “The Man Who Killed Don Quixote” basada en el Quijote de Cervantes, però va tenir problemes de producció i no va acabar el rodatge. D'aquesta odissea sortiria el documental “Lost in La Mancha” (Keith Fulton, Louis Pepe, 2002). Aquest projecte ha estat reactivat a finals de la primera dècada del 2000 i hi ha una data possible d'estrena al 2014.

Després faria un film sobre els germans Grimm i “El imaginario del Doctor Pasnassus” que tracta sobre un pacte amb el diable.

Com a director ha desenvolupat un estil propi. En las seves pel·lícules la realitat es confon amb els somnis, la fantasia o la imaginació, sempre amb un toc d'humor i ironia.

Filmografia destacada

2009 El imaginario del Doctor Parnassus
2005 El secreto de los hermanos Grimm
1998 Miedo y asco en Las Vegas
1995 Doce monos
1991 El rey pescador
1988 Las aventuras del Barón Munchausen
1985 Brazil
1981 Los héroes del tiempo
1977 La bestia del reino
1975 Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores