Narra la commovedora història de una nena iraniana des de la revolució islàmica fins als nostres dies. Quan els fonamentalistes arriben al poder, forçant a les dones a portar vel i empresonant a milers de persones. Tot això en el context de la guerra entre Iran i Iraq. Quan arriba a l’adolescència els seus pares l’envien a Europa on coneix una altra cultura i on s’hi adapta bé però no suporta la solitud i torna amb la seva família.
Marjane Satrapi
Va néixer a Rasht, Iran el 22 de novembre de 1969. Dibuixant de còmic iraniana i francesa. Filla d’una família benestant iraniana, que fou descendent de la dinastia Kayar que va regnar Pèrsia de 1781-1925.
Estava estudiant al Liceu Francès al 1979 quan va esclatar la revolució islàmica iraniana que va posar fi al règim del Xa de Pèrsia.
Van ser suprimides les escoles bilingües per les autoritats islàmiques i Satrapi i la seva família, que simpatitzava amb la revolució abans que adquirís caràcter islamista, van viure amb dolor les restriccions de les llibertats individuals, la repressió, la imposició del vel femení i l’esclat de la guerra entre Iran i Iraq.
Al 1984, els seus pares la varen enviar a cursar l’ensenyament secundari al Liceu francès de Viena. Després de completar els seus estudis, va tornar a Iran per estudiar Belles Arts. Es va llicenciar en comunicació visual i amb un màster a l’Escola de Belles Arts de la Universitat islàmica de Azad. Va anar-se’n a Estrasburg i més tard va emigrar a París on va treballar a un estudi francès de còmics. Va publicar al 2000 “Persépolis” on narra les seves experiències com a nena adolescent i finalment com a dona, durant el convuls període dels anys 80 a Iran. “Persépolis” ha assolit un èxit inesperat per a un llibre de còmics. Més de 300.000 exemplars venuts i ha guanyat diferents guardons internacionals. Es va adaptar a pel·lícula d’animació al 2007.
Satrapi afirma pintar en blanc i negre perquè els seus dibuixos sinó estarien plens de sang si utilitzés el color. Són negres els xador, les barbes dels guardians de la revolució, les presons on són torturats i executats els opositors al règim, els gegantescos murals de màrtirs que adornen els carrers de Teheran. Són blancs els gessamins, la roba dels nens, el gran espai que rodeja les pupil·les dels ulls, el cabell de la seva mare després d’uns anys de revolució i guerra.
Alguns crítics han senyalat que Satrapi passa de puntetes per esdeveniments importants de la història, com la crisis dels ostatges a l’ambaixada dels EEUU a Teheran i els canvis polítics als primers anys després de la caiguda del Xa de Pèrsia... entre d’altres.
Filmografia
2012 The Gang of the Jotas
2011 Poulet aux prunes
2007 Persépolis
Vincent Paronnaud
Va néixer a La Rochelle al 1970. Dibuixant de còmics famós pel seu humor macabre. Va guanyar conjuntament Marjane Satrapi el Premi del Jurat al Festival Internacional de Dublin al 2012 amb la pel·lícula “Poulet aux prunes” (2011).
Filmografia
2011 Poulet aux prunes
2007 Persépolis
2004 Raging Blues
"Didáctica y tierna, trágica y emocionante, realista y mágica, cómica y atroz, todo a un tiempo" Javier Ocaña: Diario El País
"La conversión del tebeo en película no altera la funcionalidad ni la gracia o espectacularidad del producto (...)" E. Rodríguez Marchante: Diario ABC
"Animación limpia y fiel al estilo de los libros pero aún así de gran inventiva (...) Nunca sucumbe a lo previsible o lo sentimental (...)" Nando Salvá: Cinemanía
"Constituye una novedad en el género de animación (...) conserva en todo momento un envidiable sentido del humor que evita el victimismo y el lamento. (...)." Francisco Marinero: Diario El Mundo
"Persepolis me parece espléndida, el cómic y la película. Esa señora es muy lista, siempre tendrá problemas, también en Occidente." Carlos Boyero: Diario El País
2008: Nominada a l’Oscar: Millor llargmetratge d’animació
2008: Nominada al Globus d’Or: Millor pel·lícula de parla no anglesa
2008: 2 nominacions premis BAFTA: Millor pel·lícula de parla no anglesa i animació
2007: Festival de Cannes: Premi del jurat (ex-aequo)
2007: Premis Cèsar: Millor òpera prima, guió adaptat
2007: National Board of Review: Premi a la llibertat d’expressió
2007: Cercle de crítics de Nueva York: Millor pel·lícula animada
2007: Associació de Crítics de Los Angeles: Millor llargmetratge d’animació
2007: Premis Annie: 4 nominacions, inclosa Millor pel·lícula
2007: Nominada a Critics Choice Awards: Millor llargmetratge d’animació
Afegeix un nou comentari