VOS
Aquesta pel·lícula parteix de dues premisses que es complementen.
Tres trobades amb la mort:
Un home mor d'un infart a causa d'intentar obrir una ampolla de vi –molt enèrgicament– mentre la seva dona segueix preparant el sopar a la cuina.
Una dona gran a punt de morir en un hospital agafa desesperadament una bossa plena de joies mentre els seus dos fills intenten fer-s'ho perquè la deixi anar: "No pots emportar-te això al cel, mare, allà et donaran joies noves ...".
Un passatger mor a la cafeteria d'un ferri just després d'haver pagat la safata de menjar. La caixera pregunta: "Algú vol això? És gratis ".
Sam i Jonathan, dos comercials que venen articles de festa, ens condueixen per un periple a través del destí de l'ésser humà. Els dos formen una parella sorprenent: venen grotescs articles per a festes i sempre estan discutint. Sam, convençut de ser el cervell de l'organització, tracta al seu company amb el més absolut paternalisme. Jonathan és lent i flegmàtic, qualsevol cosa el fa feliç. Sam i Jonathan són dos personatges tan divertits com greus que ens acompanyen a una sèrie de moments tan absurds com sorprenents que ens conviden a reflexionar sobre l’existència.
Roy Andersson va néixer a Göteborg, Suècia, el 1943. Es va llicenciar en l'Escola de Cinema de Suècia el 1969. El seu primer llargmetratge, En kärlekshistoria (Una història d'amor sueca, 1970), va guanyar quatre premis al Festival de Berlín . Giliap, la seva segona pel·lícula, va ser convidada a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes 1976.
Un any abans havia començat a dirigir anuncis i va arribar a guanyar 8 Lleons d'Or al Festival de Cannes de Publicitat. El 1981 va fundar Studio 24 a Estocolm per tal de disposar de la llibertat necessària per produir les seves pel·lícules.
Després dels curtmetratgesNågonting har hant (Alguna cosa ha passat, 1987) iHärlig ar jorden (Un món de glòria, 1991), tots dos guanyadors del prestigiós Premi al Millor Curtmetratge al Festival de Clermont-Ferrand, va rodar Cançons del segon pis, guardonada amb el Premi Especial del Jurat al Festival de Cannes 2000. A aquest primer capítol de "La trilogia viva", li va seguir Du levande (Vosaltres els vius, 2007), que també es va presentar a Cannes.
El Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA) va projectar tota la seva obra cinematogràfica i diversos dels seus anuncis a 2009.
Una paloma se posó en una rama a reflexionar sobre la existencia completa la trilogia iniciada fa 15 anys.
El director diu sobre la pel•lícula
“Dins d'una pel•lícula, cada escena també hauria de poder veure’s per separat. A Una paloma se posó en una rama hi ha 39 escenes diferents, i el meu objectiu és que cadascuna d'elles aporti una experiència artística al públic. La trilogia viva intenta que cada espectador examini la seva pròpia existència preguntant-se: Què fem, on anem?. Vol donar peu a la contemplació de l'existència amb una generosa dosi de tragicomèdia, de Lebenlust (ganes de viure) i de respecte fonamental per l'ésser humà. (...) Hi ha escenes oníriques que no tenen explicació. Aquesta última entrega de la trilogia és la que més humor conté i el to general és definitivament Lebenlust tot i que els personatges siguin tristos i lluitin molt.” R. Andersson
"Andersson completa su trilogía existencial con una cinta tan divertida como desesperada; absurda hasta la más brutal coherencia."
Luis Martínez: Diario El Mundo
"El creador sueco reincide en su universo de payasos tristes que dicen cosas banales que esconden toda una declaración de intenciones sobre el disparate de la vida"
Javier Ocaña: Diario El País
"Una meditación sobre el sinsentido de la existencia desde la melancolía, allí donde el absurdo encuentra su razón de ser en un humor callado y quieto. (...)"
Salvador Llopart: Diario La Vanguardia
"Entrecruza el existencialismo de Ingmar Bergman, el surrealismo de Luis Buñuel, la comicidad de Jacques Tati y el manierismo monumental de Federico Fellini. (...)"
Manu Yáñez: Fotogramas
"Película inagotablemente sorprendente e hilarante y conmovedora, que invita a sucesivas reflexiones y que confirma a Roy Andersson como un cineasta único (...)"
Nando Salvá: Cinemanía
"Andersson és increïble com a director, ha creat un cicle de cinema èpic totalement únic que s’ha de veure per creure. (...)”
Peter Bradshaw: The Guardian
2015 Premis del Cine Europeu: Nominada a millor pel·lícula, director, guió i comèdia
2015 Independent Spirit Awards: Nominada a Millor pel·lícula estrangera
2015 Satellite Awards: Nominada a Millor pel·lícula de parla no anglesa
2014 Festival de Venècia: Lleó de Or - Millor pel·lícula
2014 Premis Guldbagge: Millor dissenyo de producció i 7 nominacions
2014 Festival de Sevilla: Secció oficial a concurso
Afegeix un nou comentari