Gil i Inez van de vacances a París amb els pares d’ella. Gil es un exitós guionista de Hollywood que intenta escriure la seva primera novel•la. Ell creu que tots dos haurien de anar a viure a Paris un cop casats, però Inez no comparteix les seves idees. Gil idealitza una ciutat de París, en la que la seva època daurada són els anys de la dècada de 1920. Una mena d’embruixament fa que Gil es trobi amb gent a qui no esperava conèixer mai.
“Crec que repassaré per vosaltres alguns dels fets més destacats de la meva vida privada i els posaré en perspectiva”. Aquesta és una de les frases amb la que millor s’autodefineix aquest actor, guionista, escriptor, músic i director cinematogràfic novaiorquès.
Allan Stewart Königsberg més conegut com Woody Allen va néixer a Nova York l’any 1935. Prové d’una família burgesa i jueva d’origen Austríac - Rus.
En els seus inicis escrivia acudits per a diferents diaris. Als 17 anys, edat en la qual va començar a dir-se Woody Allen, el seu nom ja era reconegut en diferents agències de relacions públiques. El seu intent per estudiar a la Universitat de Nova York va ser un fracàs i va haver de deixar-la en el segon semestre. Allà, un professor li va recomanar que hauria de rebre ajuda psiquiàtrica si volia trobar feina. A partir de 1959 aniria al psiquiatre de per vida.
El seu primer contracte el va aconseguir al 1955 pel programa “The Colgate Happy Hour”. Ocasionalment apareixia a la televisió i treballava com a humorista en diferents locals. Al 1960 li van oferir l’oportunitat d’escriure un guió i fer un paper en la pel•lícula “¿Qué tal, Pussycat?”. En aquest mateix any va conèixer a dues de les persones que més van influir en la seva carrera, els seus agents Jack Rollins i Charles Joffe.
Al 1968 dirigeix, escriu i actua (les tres coses juntes per primera vegada) en la pel•lícula “Toma el dinero y corre”, film que va resultar un èxit de taquilla. Gràcies a això, al 1970 aconsegueix un contracte amb United Artists, en el qual es comprometia a rodar 3 pel•lícules sobre les quals Allen tenia el control total, cosa poc usual per a qualsevol director jove d’aquella època.
Al 1977 va signar el film amb el qual va guanyar dos premis Òscars com a Millor Director i Millor Guió Original: “Annie Hall”. Però no va assistir a la cerimònia perquè havia de tocar el clarinet aquest mateix dia. Des d’aquesta pel•lícula aconseguiria rellevància com a actor, guionista i director ambientant les seves pel•lícules principalment a Manhattan.
Poc després, al 1979, realitza un dels clàssics imprescindibles del cinema: “Manhattan”. Però seria a l’any 1986 amb “Hannah y sus hermanas” amb la qual va guanyar el seu tercer Òscar com a Millor Guión Original.
En línies generals, el seu cinema té diferents etapes les quals podrien dividir-se als primers setanta on realitza comèdies delirants. Es a partir de Diane Keaton, la seva musa i exparella amb qui va coincidir en 7 pel•lícules, on s’inicia una fase caracteritzada per un cinema més madur i un sentit de l’humor més subtil i on comença a relatar en primera persona. Amb l’arribada de Mia Farrow a la seva vida el seu personatge es torna un intel•lectual neuròtic, jueu i urbà que xoca amb un món més conservador i burgès.
Woody Allen és un director prolífic que realitza una pel•lícula a l’any tot i que el seu talent és més reconegut fora del seu país natal.
Respecte al seu reconeixement a l’Estat Espanyol cal destacar que l’any 2002 va rebre el premi Príncep d’Astúries de les Arts, al 2004 el Premi Donostia del Festival de Sant Sebastià de mans de Pedro Almodóvar, al 2007 és investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Pompeu Fabra, i al 2008 durant la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci) se li va fer el lliurament de l’Espiga d’Honor de l’esmentat festival.
“Això (la vida) és como Las Vegas. Pots estar a dalt, pots estar abaix... però al final la casa sempre guanya. No vol dir que no t’hagis divertit” . Fragment de “Desmontando a Harry” (1997) en el qual el dimoni (Billy Crystal) dóna un consell al turmentat escriptor Harry Block (Allen).
Filmografia com a director (resumida):
2011 Midnight in Paris
2009 Si la cosa funciona
2005 Match Point
2004 Melinda y Melinda
2001 La maldición del escorpión de jade
2000 Granujas de medio pelo
1999 Acordes y desacuerdos
1997 Desmontando a Harry
1995 Poderosa Afrodita
1994 Balas sobre Broadway
1993 Misterioso asesinato en Manhattan
1992 Maridos y mujeres
1990 Alice
1989 Delitos y faltas
1987 Días de radio
1986 Hannah y sus hermanas
1985 La rosa púrpura de El Cairo
1983 Zelig
1979 Manhattan
1977 Annie Hall
1973 El dormilón
1972 Todo lo que usted siempre quiso saber sobre el sexo* pero nunca se atrevió a preguntar
1971 Bananas
1969 Toma el dinero y corre
1966 What's Up, Tiger Lily?
La acogida de la prensa en su premiere en Cannes fue con grandes aplausos. La mayoría de críticos coincidieron en calificarla como "una ingeniosa comedia muy divertida y con mucho encanto". (FILMAFFINITY)
"Encantadora comedia romántica (...) A medio camino entre 'La rosa púrpura de El Cairo' y 'Cenicienta', la cuadragésima segunda película de Woody Allen es deliciosa (...) Y, sí, en el papel de guía para turistas, Carla Bruni está perfecta." (François Forestier: Le Nouvel Observateur)
"Woody está en plena forma y París resplandece en esta divertida fantasía con viajes en el tiempo. (...) la película tiene el ritmo ágil y la concisión de los mejores trabajos de Allen." (Todd McCarthy: Variety)
"Allen, conscientemente, juega con su propia debilidad por la nostalgia. (...) Supongo que los franceses dirán: "¡Encantadora! Pero ¿Qué ciudad es esa? ¡Ojalá viviera allí!" (Lisa Schwarzbaum: Entertainment Weekly)
"'Maravillosamente romántica, incluso a pesar -o precisamente por ello- de que reconoce la decepción que ensombrece cualquier expresión genuina de romanticismo" (A. O. Scott: The New York Times)
"Gran Woody Allen para inaugurar Cannes. (...) una maravillosa carta de amor al presente, al pasado y al futuro. (...) El cuadro completo es maravilloso, pero también algunas de sus pinceladas" (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)
"El Woody de antes. (...) inspiración transformada en genialidad. (...) una inagotable, brillante y, por supuesto, delirante sucesión de, admitámoslo, sus mejores chistes." (Luis Martínez: Diario El Mundo)
Afegeix un nou comentari