Versió original subtitulada en castellà.
Olga, Jules i Helmut són tres personatges les vides dels quals s'entrecreuen en la devastació de la Segona Guerra Mundial. Olga, una aristòcrata russa membre de la Resistència, Jules, un francès amant de la bona vida convertit en un corrupte i despietat funcionari Nazi i Helmut, membre d'una alta família alemanya convertit en oficial de les SS que exerceix el seu poder sense importar-li les conseqüències morals. Motivats per la devastació del conflicte cada personatge és obligat a prendre decisions vitals segons la ideologia que sustenten.
Andrei Serguéievitx Mikhalkov-Kontxalovski (en rus: Андрей Сергеевич Михалков-Кончаловский) (20 d'agost del 1937, Moscou, Unió Soviètica) és un director de cinema rus.
Kontxalovski és part de la família aristocràtica Mikhalkov, reconeguda per les seves arrels artístiques i aristocràtiques. Canvià el seu nom per Andrei i va prendre el cognom del seu avi matern: Pëtr Kontxalovski, com a pseudònim.
Estudià durant deu anys al Conservatori de Moscou, preparant-se per a ser pianista. No obstant això, el 1960, va conèixer Andrei Tarkovski, amb qui va escriure el guió de la seva pel·lícula: Andrei Rubliov (1966).
El seu debut com a director, Piervi utxitie (1965), fou rebut favorablement a la Unió Soviètica i participà en diversos festivals internacionals de cinema. La seva segona pel·lícula, The story of Asya Klyachina (Istoriia asi kliatxinoi, kotoraia liubila, da ne vixla zamuzh) 1966, fou censurada per les autoritats soviètiques. Quan fou estrenada, vint anys més tard, fou aclamada com la seva obra mestra. Posteriorment, Kontxalovski dirigí adaptacions: d'Ivan Turguénev i d’Anton Txékhov.
La pel·lícula èpica Sibiriada fou rebuda positivament al Festival Internacional de Cinema de Cannes i féu possible que es pogués mudar als Estats Units el 1980.
A partir d'aquest moment la seva carrera ha estat internacional. Les pel·lícules en anglès Els amants de María (1984), El tren de l'infern (1985) basada en el guió original d'Akira Kurosawa, Ansias de vivir (1986), i el guardonat Homer i Eddie (1989) protagonitzada per Whoopi Goldberg. Tango y Cash (1989) protagonitzada per Sylvester Stallone i Kurt Russell. També va dirigir obres de teatre i òperes en diverses ciutats europees.
Durant els anys noranta, Kontxalovski tornà a Rússia, i dirigí diverses produccions teatrals sobretot "The Seagull" de Chekhov i "Miss Julie" d'August Strindberg. tot i que ocasionalment produí films històrics per a la televisió estadounidenca, entre els quals es troba la minisèrie the Odyssey i el telefilm The Lion in Winter.
La coproducció russa-francesa Dom durakov (2002) - una història en un asil que es troba a la frontera entre Rússia i Txetxènia durant la guerra a Txetxènia - va rebre una gran acollida a Europa i premiat en el Festival de Venècia
El cartero de las noches blancas (2014), rodada digitalment a Rússia, Andrey Konchalovsky guanyà el premi 'Millor Director' al 'Festival Internacional de Cinema de Venècia' del 2014.
Filmografia
2016: Paraiso
2014: El cartero de las noches blancas
2010: El cascanueces 3D
2010: The Nutcracker
2007: A cada uno su cine
2007: Glianets
2003: The Lion in winter
2002: Dom durakov
1997: The Odyssey
1995: Lumière y companyia
1994: Kurotxka Riaba
1991: El circulo del poder
1989: Homer y Eddie
1989: Tango y Cash
1987: Shy People
1986: Duet for One
1985: El tren del infierno (Runaway Train)
1984: Los amantes de Maria
1982: Split Cherry Tree
1979: Sibiriada
1974: Romans o vlyublyonnykh
1970: L'oncle Vània
1969: Dvorianskoe gnezdo
1966: The story of Asya Klyachina (Istoriya Asi Klyachinoy, kotoraya lyubila, da ne vyshla zamuzh)
1965: Piervi utxitiel
1961: Maltxik i golub
"Potser la novetat estigui en què, alhora que es narren els fets, s’autoanalitzen les culpes. Des d'un destí incert, les pròpies criatures avaluen l'experimentat com cap altre podria fer-ho". Javier Ocaña (El País)
"La pel·lícula discorre per la pantalla amb una estranya solemnitat (...) Commovedora, irritant i amargament irònica". Luis Martínez (El Mundo)
"Original mirada que reconstrueix aquell terrible moment històric (...) mostrant pudorosament l'horror". Alberto Bermejo (El Mundo)
"Res efectista però més efectiva del que molts han dit: no cal mostrar l'horror dels camps d'extermini per comprendre el Horror en tota la seva dimensió". Quim Casas (El Periódico)
"Està ben interpretada, és interessant en tot moment pel que explica i com ho fa, i tot i que no afegeix cap pàgina extra a la història del cinema sobre l'holocaust (...) no és una pel·lícula a desestimar ". Pablo González Taboada (Cinemanía)
"Estilitzant l'horror sense pervertir, més Haneke que Spielberg (...) Un holocaust amb cinta blanca a les portes del cel de Konchalovski". Yago García (Cinemanía):
- Festival de Venecia (2016): Millor director
- Festival de Gijón (2016): Millor actriu, fotografia i Premi del Jurat Jove
- Festival de Mar del Plata (2016): Millor guió Astor de Plata
- Satellite Awards (2016): Nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa
Afegeix un nou comentari