Una mujer fantástica

Sebastià Lelio (Mendoza, Argentina, 8 de març de 1974) és un director, guionista, productor i muntador xilè.

De pare argentí, arquitecte, va arribar de Mendoza a Viña del Mar als dos anys, amb la seva mare xilena, Valeria, ballarina de ballet. Va ser l'únic fill de la parella, però té set germanastres.

Va tenir una formació nòmada: «Fins als vint-i-un anys em vaig moure per diferents ciutats de Xile, vaig viure un temps a Estats Units, a Viña del Mar, la meva família materna és de Viña... En el fons mai vaig estar més de dos o tres anys en una mateixa ciutat », assenyala.2 Després de passar alguns anys a Viña del Mar, la seva mare es va mudar a Concepción. Després van viure un any a Amèrica del Nord; dels dotze als disset va créixer a Cholguán. Nascut com a Sebastián Lelio, canviaria el seu cognom pel del seu pare adoptiu, Campos, però després d'haver obtingut certa noterietat amb el seu primer llargmetratge, reprendria el del seu pare biológico.

Després d'estudiar un any Periodisme a la Universitat Andrés Bell, va ingressar a l'Escola de Cinema de Xile. Ha dirigit diversos curtmetratges, vídeos musicals i pel·lícules de ficció. El 2003 va estrenar CERO, un documental basat en material inèdit de la caiguda de les Torres Bessones, en codirecció amb Carlos Fuentes. Va dirigir també dues temporades l'exitosa sèrie documental Mi mundo privado, al costat de Fernando Lavanderos, nominada dues vegades al premi Altazor i també als premis Emmy.

Lelio explicava el juny de 2013 que no té fills, viu amb la seva nòvia, és aficionat als escacs (juga molt en línia) i no veu televisió, de la qual es va desfer per l'any 2008.

Actualment viu a Berlín on es va quedar després d'haver assistit al festival de cinema Berlinale el 2013 per presentar Glòria. La protagonista de la pel·lícula Glòria, Paulina García, va guanyar l'Ós de Plata com a millor actriu. Al barri de Kreuzberg de la capital alemanya, va obrir l'agost del mateix any un restaurant amb el nom del seu film, precisament en vigílies de la seva estrena comercial.

Trajectòria

Va ingressar a Periodisme encara que volia estudiar cinema, però en un principi no va aconseguir convèncer els pares, encara que aquests al final van acabar per cedir. El seu primer curt, 4, el va filmar sent estudiant, el 1995; en va fer diversos més abans d'estrenar el seu primer llargmetratge en 2005, a Sant Sebastià: La sagrada família. Rodada en tres dies i editada durant gairebé un any, aquest film va participar en més de cent festivals i va rebre 28 premis nacionals i internacionals.

Després d'aquest primer èxit, va presentar Navidad (2009). Escrita a La Résidence del Festival de Cannes, la cinta va ser estrenada a la Quinzena de Realitzadors d'aquest mateix any. El año del tigre, el seu tercer llargmetratge, va ser estrenat a la competència internacional del Festival de Cinema de Locarno de 2011.

La consagració definitiva li ha arribat amb Glòria, que va obtenir el premi Cinema en Construcció del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià de 2012 i va ser estrenat en la competència oficial del Festival Internacional de Cinema de Berlín de 2013 amb excel·lents crítiques. Així, l'espanyol Carlos Boyero, res donat a prodigar elogis, va escriure des de Berlín: "Ha arribat aquesta anhelada pel·lícula que allunya la somnolència i la enutjosa sensació que t'importen poc o gens les històries que t'estaven explicant a la pantalla. És xilena, es titula Glòria, la dirigeix Sebastià Lelio i aconsegueix que no et desentenguis en cap moment del que li passa a una senyora de 60 anys que es nega a llançar la tovallola acceptant la resignada derrota vital que pot imposar una vellesa solitària", i "Glòria és tan sorprenent en la seva temàtica com audaç en les seves imatges. Exhibeix amb naturalitat la nuesa de gent que ja ha entrat a l'hivern, mostra el desig dels seus cossos, fa creïble el sexe que practiquen". Acaba assegurant que la cinta "és deliciosa".

En els seus treballs de ficció ha privilegiat la tecnologia digital. Utilitzant guions sense diàlegs, improvisació i molta feina de muntatge, va realitzar els curtmetratges Ciudad de maravillas, Carga vital i 2 minutos.

Ha estat distingit amb la Beca Guggenheim i la DAAD del Berliner Künstler Programm per al desenvolupament dels seus nous projectes (ambdues en 2012).

Com a guionista, ha escrit o coescrit totes les seves pel·lícules (inclosos els curts), a excepció de El año del tigre.

Filmografia

Llargmetretatges

2017: Disobedience
2017: Una mujer fantástica
2013: Gloria
2011: El año del tigre
2009: Navidad
2006: La Sagrada Familia

Curtmetratges

2010: El efecto Kulechov
2003: Carga vital
2002: Ciudad de maravillas
2000: Smog, con Marialy Rivas
1996: Cuatro
1995: 4