Durant l’ocupació nazi a França, Maurice i Joseph, dos germans jueus, han d’abandonar la seva família per salvar-se. Fent gala d’una gran astúcia, coratge i enginy per esquivar els invasors enemics, intentaran reunir tota la seva família de nou a la zona lliure del sud de França. Estructurada a partir d’un llarg flashback, la pel·lícula és una ambiciosa adaptació de la novel·la de Joseph Joffo Un sac de billes, basada en fets reals.
Ideal per a qui vulgui compartir amb família una història real commovedora.
Versió oirginal subtitulada en català.
Christian Duguay (30 de març de 1956) és un director de cinema canadenc. És llicenciat en Concòrdia University i va començar la seva carrera professional com a càmera en publicitat, documentals i vídeos musicals. Es va convertir en un expert amb l'Steadicam i ha treballat als Estats Units i Europa, sobretot a Itàlia i França. És conegut per dirigir pel·lícules d'acció com Screamers (1995) protagonitzada per Peter Weller i Roy Dupuis i El arte de la guerra (2000) protagonitzada per Wesley Snipes i Michael Biehn. En 2003 va ser nominat a l'Emmy per la minisèrie Hitler: El ascenso del Mal, i el 2009 va rodar una minisèrie sobre Sant Augustin d'Hipona. El 2010 va narrar el pontificat del Papa Pius XII durant l'ocupació de Roma pels Nazis durant la Segona Guerra mundial.
Filmografia:
- Scanners II: The New Order (1991) (TV)
- Live Wire (1992)
- Scanners III: The Takeover (1992) (TV)
- Screamers (1995)
- The Assignment (1997)
- Joan of Arc (1999) (TV)
- The Art of War (2000)
- Extreme Ops (2002)
- Hitler: The Rise of Evil (2003) (TV)
- Human Trafficking (2005) (TV)
- Lies My Mother Told Me (2005) (TV)
- Boot Camp (2007)
- Coco Chanel (2008)
- Augustine: The Decline of the Roman Empire (2010)
- Pope Paul XII (2010)
- Ventafocs (2011) (TV)
- Anna Karenina (2013)
- Jappeloup (2013)
- Belle et Sébastien, l'aventure continue (2015)
- Un sac de billes (2017)
Oti Rodríguez Marchante (ABC): "No busca la cruesa ni el detall sòrdid, sinó la pulcritud narrativa i una certa malenconia (...) un magistral Patrick Bruel".
Janire Zurbano (Cinemanía): "No innova en el seu contingut, sinó en la seva forma: és una versió preciosista del conflicte, allunyada de revoltes o camps de concentració, que posa el focus sobre una societat condemnada a seguir endavant"
Fausto Fernández (Fotogramas): "La innocència perduda, la traïció, la por, la culpa, la solidaritat i la supervivència en una road movie on hi ha instants per l'odi, l'amor i fins i tot el perdó".
Glenn Kenny (The New York Times): "El guió i les caracteritzacions tenen una integritat innegable (...) i els actors principals estan commovedors."
Afegeix un nou comentari