Versió original en Castellà
Crònica sobre el ferotge enfrontament entre dues famílies gitanes de Barcelona: "Los Tarantos" y "Los Zorongos". En un casament, Rafael, el Taranto, coneix a Juana, La Zoronga. Els dos joves, envoltats per la màgia de la festa, es juren amor etern amb un pacte de sang. Després d’una nit d’amor, descobreixen amb desesperació que pertanyen a les dues famílies rivals. La mare de Rafael, seduïda per l’encanteri del ball de Juana, supera l’odi ancestral, però el pare de Juana es nega a acceptar l’enllaç. Basada en un obra teatral d’Alfredo Mañas, és una versió del "Romeu i Julieta" de Shakespeare. (FILMAFFINITY)
Pel·lícula NO recomanada per a menors de 16 anys.
Tràiler NO recomanada per a menors de 13 anys.
Va néixer a Barcelona el setembre de 1912 i va morir el juny de 1999. Va ser un director, guionista i productor de cinema.
Va estudiar a les Escoles Pías de Barcelona i quan estava estudiant arquitectura va començar a realitzar cinema amateur, animat pel seu tiet, l’arquitecte Enric Mora i Gosch, qui va fer, posteriorment, el making-of d’algunes de les seves pel·lícules.
Durant la Guerra Civil (1936-1939), va viatjar per Europa amb la seva mare i els seus germans, establint-se primer a França i després a Itàlia.
Al 1939, després d’un temps a Sevilla, va retornar a Barcelona amb la seva família, acabant els estudis de Dret, interromputs per la guerra. Quan es va llicenciar al 1942 va decidir dedicar-se professionalment al cinema.
En 1948 rodà el seu primer llargmetratge "12 horas de vida", seguit de "39 cartas de amor" al 1949 i "Luna de sangre" al 1950.
En 1953, un any després de morir la seva mare, va dirigir la primera pel·lícula de la seva particular trilogia de cine negre, "Hay un camino a la derecha", protagonitzada per Francisco Rabal en una de les seves primeres millors interpretacions
També és de 1953 el curtmetratge documental "El lago de los cisnes", en el que va experimentar amb les tres dimensiones i el color (Cinefotocolor) filmant a la companyia de ballet que representava en El Liceu de Barcelona “El lago de los cisnes” de Tchaikovsky, l’International Ballet (Londres), de Mona Inglesby.
En 1963 va fundar la seva pròpia productora, amb la que va produir aquell mateix any, sobre un argument de Alfredo Mañas i basat en la seva obra teatral "La historia de los tarantos", la pel·lícula "Los Tarantos", la direcció de la qual li va valer el seu reconeixement internacional com a director. En aquest film, que va ser nominat a l'Oscar de Hollywood al millor film estranger, Rovira Beleta utilitza la història de Romeu i Julieta, que aquí pertanyen a les famílies dels Tarantos i els Zorongos.
El cineasta trasllada el drama al món gitano del Somorrostro barceloní de l'inici de 1962, l'any de la insòlita nevada a la ciutat comtal. El director va poder comptar amb la mítica “bailaora” Carmen Amaya que, ja malalta durant el rodatge, va morir sense veure l'estrena.
La pel·lícula, ambientada a Barcelona i representada per un repartiment de cèlebres intèrprets de flamenc com Carmen Amaya, en el paper de la Taranta, Antonio Gades, en el de Moji, o Sara Lezana, en el de Juana, va ser nominada als premis Óscar en la categoria Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, competint amb "8½ "de Federico Fellini.
En 1965 dirigí i coproduí "La dama del alba", sobre l’obra teatral homònima d’Alejandro Casona (La dama del alba, 1944). Aquest any, també, la Cinémathèque de París li va dedicar un cicle.
Va ser cofundador i primer president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya (1986). El 1987 va rebre el Premi Extraordinari de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. El 1990 va ser elegit acadèmic d’honor de la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1994 li va ser concedida la Medalla d’Oro al Mérito en las Bellas Artes del Ministerio de Cultura. El 1996 va ser premiat amb la Medalla de Oro de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España i, el 1999, la Generalitat de Catalunya, reconeixent la seva trajectòria cinematogràfica, li atorgà la Creu de Sant Jordi.
Un aula de la Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC-UB), porta el seu nom.
Filmografia :
1985: Crónica sentimental en rojo.
1976: La espada negra.
1972: No encontré rosas para mi madre.
1970: La larga agonía de los peces fuera del agua. (director i coguionista)
1967: El amor brujo. (director i productor)
1965: La dama del alba. (director, guionista i productor)
1963: Los Tarantos. (director, guionista i productor)
1961: Los atracadores. (director i guionista)
1960: Altas variedades.
1957: Historias de la feria.
1956: El expreso de Andalucía.
1955: Familia provisional. (director i guionista)
1954: Once pares de botas.
1953: Hay un camino a la derecha. (director i guionista)
1950: Luna de sangre. (director i guionista)
1949: 39 cartas de amor.
1948: Doce horas de vida.
(...) “Un Romeu i Julieta traslladat al món gitano d’un barri barcelonès que Rovira Beleta va descriure amb eficàcia, intercalant els números de ball sense interrompre l’acció, com ‘un element més de progressió dramàtica’, segons Ángel Pérez Gómez”.(...)
Diego Galán (Diario el País).
"Es pot afirmar sense por a ‘cahierismos’ que Los Tarantos és Carmen Amaya", deien en la seva crítica de Nuestro Cine Jesús García de Dueñas i Claudio Guerín Hill, sintetitzant un entusiasme que va ser general : "A les seves comprovades dots per al ball aquesta dona extraordinària uneix un insospitat talent dramàtic".(...).
Diego Galán (Diario el País).
“(...).els actors coixegen, alguns diàlegs queden plans, estereotipats, forçats entre ells i semblen basats en un musical de teatre (encara que sorpressivament no em vaig avorrir). Però la fotografia és magnífica, el ritme molt bo i té “duende”, molt “duende”. I el regust, a l’acabar de veure-la, és que has vist alguna cosa bonica, valuosa i poc convencional. Val la pena.”
Reimon(Granada) crítiques Filmaffinity.
Premis Oscar 1963 Nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa.
Afegeix un nou comentari