Història d'una nimfòmana explicada per ella mateixa. Una freda nit d'hivern, un vell solter (Stellan Skarsgård) troba en un carrer sense sortida, a una jove (Charlotte Gainsbourg), ferida i quasi inconscient. Després de recollir-la i cuidar-la, té curiositat per saber com pot haver arribat aquesta dona a tal situació.
Escolta atentament la seva història que ella fa de la seva vida, una vida plena de conflictes i turbulentes relacions.
El Director: Lars Von Trier
Nascut amb el nom de Lars Trier el 30 d'abril de 1956 a Copenhaguen, Dinamarca, i en el si d'una família progressista, aquest director de cinema s'ha convertit en una de les figures més rellevants, distintives i controvertides del panorama audiovisual dels darrers 30 anys.
Des de molt aviat, Lars es va interessar pel cinema amb la complicitat de la seva mare, la qual li va regalar una petita càmera quan tenia 10 anys i desprès del seu oncle, home que havia participat en la fundació de la Unió de Directors Danesos. Ell mateix el va introduir en les tècniques de filmació i li va regalar una taula de muntatge.
Lars von Trier es va graduar a l'Escola Danesa de Cinema a l'any 1983 amb el curtmetratge "Befrielsesbilleder" (Imatges d'una alliberació). Es diu que durant aquesta etapa d'estudiant es va afegir el “von” al seu nom. Amb "Befrielsesbilleder", controvertit film ambientat en el caos dels últims dies de la II Guerra mundial, Trier va guanyar el premi de Millor pel·lícula al Munich Film Festival de l'any següent. La seva òpera prima és “El elemento del crimen” (1984), amb la qual va cridar l'atenció al Festival de Cannes on va guanyar el “Technical Grand Prize”.
Von Trier continua alternant treballs per TV i cinema. Al 1988 fa una versió de Medea de Eurípides basada en un guió de Carl Theodor Dreyer que aquest mai va arribar a rodar. Al 1991 va realitzar “Europa”, una peça d'experimentació estilística amb la que va aconseguir el reconeixement dels espectadors i el Gran premi del jurat al Festival de Cannes a més d'altres. Protagonitzada per Jean-Marc Barr, tracta d'un jove nordamericà d'origen germà que es trasllada a Alemanya per treballar amb el seu oncle en la companyia de ferrocarrils. Aquí Trier fa un petit paper de jueu.
A l'any 1995 posa en marxa amb Thomas Vinterberg, un projecte avantguardista que es denominava “Dogma 95”. Tots dos van crear un manifest que va incloure 10 regles, també anomenades “Vots de castedat” amb las que volien “(...) purificar el cinema rebutjant costosos i espectaculars efectes especials (...)”. Aquests vots de castedat explicaven com s'havia de rodar una pel·lícula i comptaven amb moltes restriccions tècniques: no es podia utilitzar trípode de càmera, il·luminació especial, filtres de càmera; a més d'imposicions estilístiques com que els films no podien ser de gènere o que el director no podia aparèixer en els crèdits. Encara que aquestes regles es van trencar des de la primera pel·lícula, d'aquest moviment van sortir obres destacades com per exemple: “La celebración” (1998), “Los idiotas” (1998), “Mifune “(1999) o “Italiano para principiantes” (2000).
A partir de 1996 realitza varies pel·lícules, protagonitzades per dones, que reben guardons en importants festivals i reconeixement internacional: “Rompiendo las olas” (1996), protagonitzada per l'actriu anglesa Emily Watson, que va ser nominada a l'Òscar per la seva actuació. La cinta tornaria a donar-li el Gran premi del jurat a Von Trier al Festival de Cannes. Després vindria el drama musical “Bailar en la oscuridad” (2000) protagonitzat per la cantant islandesa Björk; film amb el que va guanyar els premis de Millor actriu (Björk) i la Palma d'or al Festival de Cannes.
Més endavant, tornaria a provocar temàtica i estilísticament rodant altres dues pel·lícules ambientades als Estats Units i protagonitzades també per dones: “Dogville” (2003) i “Manderlay” (2005). En totes dues obres, els decorats s'havien reduït al mínim i el nom i el perímetre dels edificis estaven dibuixats al terra. “Dogville” tenia un repartiment encapçalat per l'actriu Nicole Kidman.
Al 2009 va rebre dures crítiques per les escenes de sexe i automutilació de la pel·lícula “Antichrist”.
Al 2011 filma “Melancolia” un film de bellesa visual i amb el qual la actriu Kristen Dunst va guanyar nombrosos reconeixements i premis en festivals de tot el mon. A més de la seva destacada filmografia ha realitzat memorables sèries per la televisió Danesa.
Filmografia destacada:
2013 Nymphomaniac
2011 Melancolía
2009 Anticristo
2006 El jefe de todo esto
2005 Manderlay
2003 Dogville
2000 Bailar en la oscuridad
1998 Los idiotas (no acreditat)
1997 Riget II (minisèrie TV)
1996 Rompiendo las olas
1994 El reino (minisèrie TV)
1991 Europa
1988 Medea
1987 Epidemic
1984 El elemento del crimen
1982 Befrielsesbilleder
"Esta heterogénea mezcla de conversación y sexo constituye un menú muy completo." Todd McCarthy: The Hollywood Reporter
"La película ofrece una mirada seria y bienintencionada a la auto-liberación sexual, repleta de referencias al arte, la música, la religión y la literatura." Peter Debruge: Variety
"Agárrate a la parte trasera de tu asiento, a la Biblia, o la mano de un amigo. 'Nymphomaniac' de Lars von Trier aporrea el cuerpo y ablanda el alma. (...) Xan Brooks: The Guardian
crítica positiva "Caótica y no especialmente bonita, tiene más del espíritu punk y radical de 'Los idiotas' o 'Dogville' que del brillo o el drama contenido de 'Anticristo'." Dave Calhoun: Time Out "Podrías ver esta película durante sus 4 horas, y luego discutir durante 14 sobre si el sexo, para von Trier, es un eterno misterio del ser humano o un chiste cósmico a nuestra costa." Tim Robey: Telegraph
"Sí, es provocativa, divertida, inteligente, irónica y desafiante (aunque nunca sexy), pero también es un proyecto extraordinario lleno de atrevidas y profundas interpretaciones."
Afegeix un nou comentari