París, districte 13, barri de les Olympiades. Émilie coneix Camille, que se sent atret per Nora, que, a la vegada, es creua al camí d'Amber. Tres noies i un noi. Són amics, de vegades amants i, sovint, totes dues coses.
VOSE
No recomanada per a menors de 16 anys
Compra les teves entrades aquí
Neix a París, 30 d'abril del 1952, director de cinema francès. Ha rebut dues vegades el Cèsar a la millor pel·lícula i el BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa, el 2005 per De battre mon coeur s'est arrêté i el 2010 per Un profeta.
També va aconseguir el Gran Premi al Festival de Cannes.
Al començament dels anys 1980 escriu guions com Réveillon chez Bob! o Mortelle randonnée, Baxter, Fréquence Meurtre i Saxo.
El 1994 dirigeix Regarde les hommes tomber, un road movie amb Mathieu Kassovitz i Jean-Louis Trintignant. La pel·lícula guanya el premi Cèsar a l'òpera primera i el premi Georges-Sadoul. Dos anys després treballa amb Mathieu Kassovitz i Jean-Louis Trintignant a la seva segona pel·lícula, Un heros très discret, el guió del qual es va basar en la novel·la homònima de Jean-François Deniau.
El 2001 dirigeix Sud més lèvres, el to de la pel·lícula ha fet que molts crítics li trobessin reminiscències amb Jean-Pierre Melville.
La seva quarta pel·lícula, De battre mon coeur s'est arrêté, aconsegueix deu candidatures als premis César guanyant vuit, entre ells a la millor pel·lícula, al millor director, millor guió, millor música i millor cinematografia.
Audiard també ha realitzat alguns vídeos musicals, entre ells Comme doble ela vient del grup Noir Désir.
"Prodigi (...) un treball tan senzill com efectiu i ben narrat; emotiu i pletòric. (...) Al cinema d'Audiard se l'escolta respirar." Luis Martínez: Diari El Mundoç
"Evita judicis (...) a l'hora de retratar com la tecnologia ha transformat el romanticisme (...) fa gala d'un desenfat (...) i una sensualitat que resulten excepcionals a l'obra del seu director (...)" Nando Salvá: El Periódico d'Espanya
"Provoca certa morbositat i intriga per saber com acabarà la història, per a la qual el director usa primorosament el blanc i negre (...) narra amb molt estil, fa creïbles els seus personatges, crea atmosfera, li funcionen els intèrprets"
Carlos Boyero: Diari El País
2021: Premis César: 5 nominacions, incloent millor guió adaptat
2021: Festival de Cannes: Secció oficial
2021: Festival de Sevilla: Millor actriu (Lucie Zhang)
Afegeix un nou comentari