Incontrolable | Club Cinema Castellar Vallès

Sinopsi

Història real d’en John Davidson. Diagnosticat amb la síndrome de La Tourette als 15 anys, assenyalat com a boig pels seus companys —dos dels seus principals símptomes són espasmes i incontinència amb els insults—, en John va lluitar amb una condició que pocs coneixien. Ja adult, va fer campanya en favor de les persones amb síndrome de La Tourette.

Tràiler

Direcció

Kirk Jones

Repartiment

Direcció

Kirk Jones va néixer a Bristol , Anglaterra i va créixer a Long Ashton , Somerset. Va assistir a Backwell School i Filton Technical College abans que li oferissin una plaça a Newport Film School (Universitat de Gal·les del Sud), on es va especialitzar en direcció de drama, comèdia i anuncis de televisió entre 1985 i 1987. Es va graduar després de guanyar un Premi Nacional de Cine Estudiant i de producció i després com a assistent d'edició de pel·lícules.

Mentre treballava a la sala de muntatge, va continuar escrivint i dirigint les seves pròpies pel·lícules i, després de rebre un premi de plata als Creative Circle Awards pel seu comercial de Mercedes, que va escriure i dirigir el 1990, va ser convidat a unir-se a Xenium Productions com a director.

La seva campanya d' Absolut Vodka , que va escriure i dirigir, va rebre una medalla de plata el 1991 i Kirk va començar a dirigir comercials a temps complet a Londres, Europa i Estats Units, treballant per a agències com Saatchi & Saatchi, Bartle, Bogle i Hegarty and Mother.

El productor de Kirk, Glynis Murray, va fundar Tomboy Films el 1991 i s'hi va unir poc després. Van seguir premis a la NABS el 1994 i una Plata als Creative Circle Awards i Kirk va continuar dirigint més de cent comercials per a clients com The National Lottery, Reebok , National Westminster Bank , HSBC i Coca-Cola .

La seva campanya per a Heinz va guanyar un Lleó de Plata a Cannes al 96 (Millor Campanya) i la seva campanya per a Reebok va guanyar premis tant a The Creative Circle com als British TV Advertising Awards al 98.

El 1995, Kirk va començar a escriure el que es convertiria en el seu primer llargmetratge. Va dirigir Despertant a Ned en 1998 i va ser nominat a un BAFTA com "Millor actor revelació" pel seu primer llargmetratge. En proporció al pressupost, Despertando a Ned va ser la segona pel·lícula més taquillera del món el 1999, darrere de The Blair Witch Project , i va guanyar premis als Estats Units i Europa entre ells: Festival de Cinema de Comèdia de Nova York (Millor Pel·lícula, Gran Jurat i Premi de la Crítica). Millor Pel·lícula a Comedy d'Alp a França i Premi del Públic a la Millor Pel·lícula al Festival de Cinema de París.

En 2005, Kirk va dirigir el seu segon llargmetratge, Nanny McPhee , per a Working Title Films i Universal Pictures . Protagonitzada per Emma Thompson i Colin Firth , va ser una de les deu pel·lícules més taquilleres de l'any al Regne Unit, amb 30 milions de dòlars, i va recaptar més de 135 milions de dòlars a tot el món.

En 2008, Kirk va escriure i va dirigir la seva tercera pel·lícula, Tots estan bé . Protagonitzada per Robert De Niro , Drew Barrymore , Kate Beckinsale i Sam Rockwell , estrenada a través de Miramax el 2009 i Disney a nivell mundial el 2010.

El 2012, Kirk va dirigir a Cameron Diaz , Jennifer Lopez , Chris Rock i Anna Kendrick a la comèdia romàntica What to Expect When You're Expecting a través de Lionsgate .

El 2016, Kirk va dirigir una seqüela de la pel·lícula de 2002 My Big Fat Greek Weddingtitulada El meu gran casament grega2 que va ser produïda per Tom Hanks , Rita Wilson , Gary Goetzman, Paul Brooks i Nia Vardalos .

Crítiques

“És un biopic sòlid, que no es ressent de la seva voluntat pedagògica. [...] Sense grans escarafalls, resulta més que eficaç pel costat emotiu, sobretot gràcies al seu repartiment.” Salvador Llopart: Diari La Vanguardia

“Hereva de Ken Loach i germana d'altres joies britàniques recents —Pride (2014) ve a la ment—, la pel·lícula és tan precisa que provoca a l'espectador, oferint-li commoure’s en el lloc menys esperat” Santiago Alverú: Cinemanía

"Durant les dues hores d''Incontrolable' no miro el rellotge, aquest gest que revela fatiga. I abans de res em fascina, em diverteix, em commou la interpretació que fa Robert Aramayo d'un personatge tan complicat." Carlos Boyero: Diari El País