VOSE.
En una zona en guerra en que els Cascos Blaus de les Nacions Unides intenten controlar la situació, varis personatges viuen els seus propis conflictes; Sophie (Mélanie Thierry) vol ajudar a la gent, Mambrú (Benicio del Toro) vol tornar a casa i Katya (Olga Kurylenko) va estimar a Mambrú. Per la seva part Damir (Fedja Stukan) vol que la guerra acabi, Nikola (Eldar Residovic) vol una pilota de futbol, i B (Tim Robbins) no sap el que vol.
Un grup de cooperants intenta treure un cadàver d’un pou en una zona de conflicte. Algú l’ha tirat a dins per contaminar l’aigua i deixar sense abastament a les poblacions properes. Però la feina simple es converteix en una missió impossible. Els cooperants recorren el delirant paisatge bèl·lic tractant de resoldre la situació.
Fernando León de Aranoa neix a Madrid el maig de1968. Director de cinema i guionista espanyol. Estudia al Col·legi San Agustín de Madrid. Llicenciat en Ciències de la Imatge per la Universidad Complutense de Madrid. Comença a treballar com a guionista en series de televisió com Turno de oficio, en programes com el Un, dos, tres... responda otra vez i escrivint per humoristes com Martes y Trece.
El debut darrera la càmera es produeix el 1994 amb el curtmetratge Sirenas, que és premiat en varis festivals nacionals.
El seu primer llarg metratge és Familia (1996), on escriu també el guió. En reconeixement a la pel·lícula li és atorgat el Premi Goya a la millor direcció novell, així com el premi Fipresci i el premi del públic de l’ EMINCI de Valladolid. L’obra ha estat posteriorment adaptada a l’ escena teatral i representada en varis països.
El 1998 escriu i dirigeix Barrio, retrat de la vida de tres joves adolescents en un barri marginal. Gràcies a aquest treball obté els premis Goya a millor direcció i guió original. La pel·lícula es presenta a la secció oficial del Festival de San Sebastián on obté la Concha de Plata a millor director. Rep altres premis importants com el premi Fipresci, el Fotogramas de plata a millor pel·lícula espanyola, el premi José María Forqué, el Sant Jordi i el Turia, entre altres.
El 2002 dirigeix Los lunes al sol, pel·lícula protagonitzada por Javier Bardem, que es converteix en la gran triomfadora d’aquell any en els Premis Goya aconseguint cinc guardons, inclosa millor pel·lícula i millor direcció. La pel·lícula també triomfa en el Festival de Cinema de San Sebastián aconseguint la Concha de Oro a millor pel·lícula.
La Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España selecciona la pel·lícula per representar a Espanya en els Òscar a la categoria de millor pel·lícula en llengua no anglesa, no aconsegueix ser una de les cinc nominades.
Princesas (2005) és la seva quarta pel·lícula com a director i guionista i el seu debut com a productor havent creat la seva pròpia productora Reposado Producciones. La pel·lícula, que ha estat vista por més d’un milió d’espectadors, rep tres premis Goya a les dos actrius protagonistes i a la millor cançó original, composada per Manu Chao
En l’àmbit de documentals ha dirigit México Caminantes (2001), premiat en els festivals de La Habana, Los Ángeles, Nova York i Alcalá de Henares El 2007 dirigeix conjuntament amb Mariano Barroso,Isabel Coixet, Wim Wenders i Javier Corcuera el documental Invisibles dirigint el capítol titulat Buenas noches, Ouma. És guardonat amb el Goya a millor documental.
En una entrevista Fernando diu: “La novela transcurría en Kosovo, pero me llevé la acción a Bosnia, al año 95, al momento en que yo estuve allí cuando unos señores habían firmado unos acuerdos de paz muy lejos, en Dayton (Ohio), pero en las aldeas de los montes la guerra continuaba. Porque las guerras nunca terminan el día en que se firma la paz. Las armas, los muertos arrojados en los pozos para envenenar el agua, los odios que destrozan la casa del vecino para que no pueda regresar, siguen ahí.Y ese terreno me interesaba mucho más que el de los combates".
El material rodado entonces se convirtió en una valiosa fuente de documentación para 'Un día perfecto': "Tenía más de 30 horas en vídeo",detalla. (...)Pero lo que más me importaba transmitir era la sensación principal que yo tuve allí: de confusión, de laberinto, de Babel en la que todo estaba patas arriba. Y cómo los trabajadores humanitarios intentaban poner un cierto orden en aquel caos. Algo de sentido común en medio de la irracionalidad y el absurdo".
Filmografia:
2015 Un dia perfecto
2010 Amador
2007 Invisibles
2005 Princesas
2002 Los lunes al sol
2001 Caminantes (documental)
1998 Barrio
1996 Familia
1994 Sirenas (curtmetratge)
Es un relato desgarrador y, como tal, Aranoa lo ha intentado suavizar con el humor (...) La película tiene más capas que una cebolla. (...) Una obra casi maestra. (...) José Manuel Cuéllar: Diario ABC
Sus diálogos, afilados, humanistas y brillantes, acarician, conmueven, pero nunca destruyen. (...) León ha compuesto un relato en el que, sin una muerte en pantalla, sin un drama atroz, la guerra y sus destructoras consecuencias se infiltran a cada instante. Javier Ocaña: Diario El País
De les 13 nominacions destaquem:
2016: Premis Goya: 8 nominacions inclosa Millor pel·lícula ,director,guió i fotografia
2016: Premis Feroz: 4 Nominacions: Millor comèdia, director, guió i cartell
2015:Festival Cinema de Hamburg: Nominada a Art Cinema Award
Afegeix un nou comentari