Marcelo (Marcelo Subiotto), un home d'uns 50 anys, ha dedicat la seva vida a l'ensenyament de la Filosofia a la Facultat de Filosofia i Lletres. Quan el cap de Càtedra, mentor i company d'aventures del pensament mor inesperadament, Marcelo assumeix que heretarà la titularitat de la Càtedra que ha quedat vacant. El que no s'imagina és que Rafael Sujarchuk (Leonardo Sbaraglia), un col·lega brillant i seductor, tornarà des d'Alemanya per disputar el lloc vacant. Comença llavors una batalla sense caserna entre dos professors extremadament oposats als seus estils i pedagogies.
Versió Original
No recomanada per a menors de 12 anys
Compra les teves entrades aquí
María Alché és una actriu i directora de cinema argentina. Va néixer el 14 de novembre de 1982 a Buenos Aires, Argentina. És coneguda pel seu treball tant davant de la càmera com darrere seu.
Alché va començar la seva carrera com a actriu a una edat primerenca i va guanyar reconeixement pel seu paper a la pel·lícula "La niña santa" (2004), dirigida per Lucrecia Martel. Aquesta actuació li va valdre elogis de la crítica i la va portar a ser considerada una de les joves promeses del cine argentí.
A mesura que avançava la seva carrera, Alché va continuar treballant al cinema i la televisió, actuant en diverses pel·lícules i programes de televisió. A més del talent com actriu, es va interessar per la direcció i l'escriptura cinematogràfica.
El 2018, va debutar com a directora amb la pel·lícula "Família submergida". Aquesta pel·lícula, que va rebre elogis per la seva narrativa i estil visual, aborda temes com ara la mort i la família en un context urbà. La pel·lícula va ser presentada a diversos festivals de cinema internacionals i va consolidar la carrera d'Alché com a directora.
María Alché és reconeguda per la seva creativitat i versatilitat al món del cinema, i continua sent una figura important en la indústria cinematogràfica argentina.
Benjamí Naishtat és un director i guionista de cinema argentí. Va néixer el 6 de març de 1986 a Buenos Aires, Argentina. És conegut pel seu estil cinematogràfic distintiu i la seva habilitat per abordar temes socials i polítics a les seves pel·lícules.
Naishtat va estudiar cinema a la Universitat del Cinema de Buenos Aires, on va desenvolupar el seu interès per la direcció i l'escriptura cinematogràfica. La seva carrera es va enlairar amb el curtmetratge "El juego" (2011), que li va permetre demostrar el seu talent narratiu i visual.
El debut cinematogràfic de Naishtat va ser amb la pel·lícula "Historia del miedo" (2014), que va ser presentada al Festival de Cinema de Berlín i altres festivals internacionals. La pel·lícula es caracteritza pel seu enfocament a les pors socials i la tensió en un barri de Buenos Aires.
La seva següent pel·lícula, "El movimento" (2015), va ser una coproducció entre Argentina, França, Alemanya i els Països Baixos. Aquesta pel·lícula, ambientada al segle XIX, narra la història d'un líder polític i el seu intent de consolidar el poder.
Naishtat va aconseguir més reconeixement amb "Rojo" (2018), que es va estrenar al Festival de Cinema de Toronto i va guanyar premis en diversos festivals de cinema internacionals. La pel·lícula està ambientada a l'Argentina dels anys 70 i aborda temes com la justícia i la corrupció.
L'estil cinematogràfic de Naishtat es caracteritza pel seu enfocament audaç i crític envers els temes socials i polítics. Continua sent una figura prominent al cinema argentí, i el seu treball ha rebut elogis tant a Argentina com a l'estranger.
"No posseïa cap referència del seu treball [d'Alché i Naishtat] però ha estat un plaer conèixer-lo en aquesta rara i divertida pel·lícula. (...) Hi ha poder d'observació en el complex argument (...) I estan molt bé els intèrprets" Carlos Boyero: Diari El País
"La gràcia, i (...) el talent està en la composició d'aquests personatges i en la brillantor dels seus actors (...) hi ha tants moments de gaudi (...), que un recorre la seva història". .) sense perdre el somriure (...) Oti Rodríguez Marchante: Diari ABC
"El bàrbar procedir d'un elenc superlatiu, la vindicació de la filosofia com a últim reducte de la dignitat i la seqüència final (...) fan que la pel·lícula caigui dempeus. (...) una comèdia amb vocació popular, poc nova si es vol, però efectiva" Enric Albero: El Cultural
2023: Festival de Sant Sebastian: Millor interpretació protagonista (Subiotto) i guió
2023: Premis Goya (Espanya): Nominada a Millor pel·lícula iberoamericana.
2024: Premis Platí del Cinema Iberoamericà: 5 nominacions
2023: Premis Forqué: Nominada a Millor pel·lícula llatinoamericana.
Afegeix un nou comentari