Novocherkask, Unió Soviètica, 1962. La Lyudmila és membre del partit comunista local i una gran defensora dels ideals del règim. Durant una vaga laboral en una fàbrica de motors, veu com l'exèrcit, enviat pel govern, dispara als manifestants i produeix així una massacre. Aquest succés canviarà els seus ideals i valors polítics per sempre. Amb la ciutat destruïda i agitada per les revoltes, molta gent resulta ferida o desapareguda, entre elles la filla de la Lyudmila, la qual cosa l'obligarà a buscar-la entre el caos de la ciutat.
Versió Original subtitulada en espanyol
No recomanada per a menors de 16 anys
Compra les teves entrades aquí
Andrei Konchalovsky (20 d'agost de 1937, Moscou, Unió Soviètica), va estudiar durant deu anys al Conservatori de Moscou, preparant-se per a ser pianista. No obstant això, el 1960 va conèixer Andrei Tarkovski, amb qui va escriure el guió de la seva pel·lícula Andrei Rubliov (1966).
El seu debut com a director, El primer mestre, va ser rebut favorablement a la Unió Soviètica, i va participar en diversos festivals internacionals de cinema. La seva segona pel·lícula, La felicidad de Asia (en català: La història d'Àssia Kliàtxina, que amava, però no es va casar), va ser censurada per les autoritats soviètiques. En ser estrenada, vint anys més tard, va ser considerada la seva obra mestra. Posteriorment, Kontxalovski va dirigir adaptacions de Llar de la petita noblesa d'Ivan Turguénev i de L'oncle Vània d'Anton Txékhov. La seva pel·lícula èpica Siberiada va ser rebuda positivament al Festival Internacional de Cinema de Canes i va fer possible que es pogués mudar als Estats Units el 1980.
Les seves produccions de Hollywood més populars són El tren de l'infern, basada en el guió original d'Akira Kurosawa, i Tango i Cash, protagonitzada per Sylvester Stallone i Kurt Russell. Durant els anys noranta, Kontxalovsky va tornar a Rússia. La seva pel·lícula del 2002 La casa de los engaños (Dom durakov), ambientada en un asil psiquiàtric de Txetxènia, va fer-lo guanyar un Lleó d'argent al Festival Internacional de Cinema de Venècia.
“Notable (...) una pel·lícula formalista i alhora crua, marcada per l'ambigüitat moral i política en aquest instant en què els ideals xoquen amb la pràctica emocional, sentimental i personal”.
Javier Ocaña: Diari El País
“Konchalovsky rememora la massacre de manera impactant, però es mostra interessat principalment a recordar els esforços del govern per silenciar-la, i en el procés aconsegueix generar una tensió creixent”.
Nando Salvá: Diari El Periódico
2020: Premis BAFTA: Nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa
2020: Festival de Venècia: Premi Especial del Jurat
2020: Festival de Chicago: Hugo de plata - millor director
2020: Festival de Sevilla: Secció oficial
Afegeix un nou comentari