Versió original en castellà
Dos anys després del tràgic naufragi d'un vaixell pesquer que va sacsejar un petit poble mariner gallec, els habitants del poble decideixen que ja és hora de recuperar la il·lusió i deixar el dol enrere. Per això tornen a unir-se per posar en marxa la rondalla, una agrupació de música tradicional en què participen des de nens fins a gent gran, amb la intenció de competir en un concurs contra els pobles veïns, però sobretot de començar a mirar cap endavant de nou.
Pel·lícula NO recomanada per a menors de 12 anys.
Daniel Sánchez Arévalo va néixer a Madrid a 1970, és un guionista i director de cinema.
Guionista professional des de 1993. Ha treballat en sèries de televisió com: Farmacia de Guardia, Querido Maestro i Hospital Central. Va cursar un màster en cinema per la Universitat de Colúmbia (Nova York), on inicià la seva carrera com a director.
Ha fet curtmetratges i rebut més de 200 premis, incloent una nominació als premis Goya, una presentació als Òscars per Física II i la presència en el festival de cinema de la mostra de Venècia per La culpa del Alpinista.
El seu primer llargmetratge va ser el film Azuloscurocasinegro, que obtingué 3premis Goya: a la millor direcció novella, al millor actor de repartiment, i al millor actor revelació.
El 10 de setembre de 2009 va estrenar la seva pel·lícula Gordos, rodada al llarg de 10 mesos per a reflectir els canvis de pes dels seus protagonistes. Aquesta pel·lícula va ser candidata a representar Espanya en els Òscars 2009.
"Sánchez Arévalo signa la 'feel good movie' espanyola (i galega) definitiva (...) torna a demostrar el seu talent en aconseguir que ens encarinyem amb tots [els personatges] sense descuidar cadascuna de les seves trames (...) " Andrea G. Bermejo: Cinemania.
"El triomfal i emocionant retorn de Daniel Sánchez Arévalo. (...) una producció sincera, honesta i rodona en els seus propis termes, un film que aconsegueix el que es proposa sense manipular l'espectador (...)" Ricardo Rosado: Fotogrames.
"Sánchez Arévalo escriu i dirigeix aquest drama amb un to agredolç aconseguit sobre com superar la pèrdua en comunitat i amb música" Elsa Fernández-Santos: Diari El País
Afegeix un nou comentari