Segundo Premio

Isaki Lacuesta és un director, guionista i productor de cinema espanyol, nascut a Girona el 1975. És conegut per les seves pel·lícules d'autor que solen explorar temes com la identitat, la realitat i la ficció, amb una mirada crítica i experimental. La seva obra combina elements de documentari i ficció, sovint amb un estil visual innovador i una narrativa no lineal.

Lacuesta es va formar en la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i després va estudiar Direcció de Cinema a l'Escola de Cinema de Catalunya (ESCAC). Va començar la seva carrera com a realitzador amb curts i projectes experimentals, guanyant reconeixement en l'àmbit del cinema independent.

l seu primer llargmetratge va ser La leyenda del tiempo (2006), una pel·lícula que es mou entre el documental i la ficció, i que va guanyar diversos premis en festivals internacionals. La història segueix a un jove del barri de La Isla, a Cadis, que vol convertir-se en cantant de flamenc, però també tracta la vida a la costa andalusa i els contrastos socials i culturals d'Espanya.

Los pasos dobles (2011): Aquesta pel·lícula va ser guardonada amb el premi de la Crítica Internacional al Festival de Cannes. El film tracta sobre el pintor francès François Augiéras, una figura que es va refugiar al desert del Marroc per fugir de les convencions de la societat europea. La pel·lícula combina el documentari i la ficció per explorar la creació artística i l'espai com a reflexió de la identitat.

  Entre dos aguas (2018): Aquesta pel·lícula, que va guanyar la Concha de Oro a la millor pel·lícula a San Sebastián, continua la història de La leyenda del tiempo i segueix la vida dels germans de La Isla. És una exploració de la vida en un poble andalús, les seves dificultats econòmiques i culturals, i una visió molt íntima de la vida dels seus habitants.

Lacuesta es caracteritza per una profunda reflexió sobre la realitat i la ficció. Les seves pel·lícules sovint juguen amb els límits entre aquests dos mons, i es poden veure com una exploració de la memòria, les relacions personals i les tensions socials. A més, té una gran influència de la literatura i la filosofia, amb especial interès per les qüestions existencials i de recerca d'identitat.

Pol Rodríguez és un director, guionista i productor de cinema nascut a Barcelona l'any 1988. És conegut pel seu treball en cinema experimental i de creació audiovisual, amb un enfocament particular en la creació de contingut que explora les tensions entre la realitat i la ficció, així com les emocions humanes en situacions extremes. La seva obra sol fusionar elements de drama, reflexió filosòfica i crítica social.

Es va formar en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on va estudiar Comunicació Audiovisual, i més tard va estudiar Direcció Cinematogràfica a l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). Va començar la seva carrera en el món del cinema a través de diversos curts i projectes independents, amb un interès particular per l'experimentació formal i la reflexió en el discurs cinematogràfic.

La seva obra es caracteritza per una gran sensibilitat en el tractament dels personatges i les seves emocions, així com una voluntat d’explorar les complexitats de les relacions humanes. A través d'una estètica minimalista i un estil de narració naturalista, Pol Rodríguez busca retratar situacions quotidianes amb un toc profund de reflexió existencial. Moltes de les seves pel·lícules són una investigació sobre la identitat i les dificultats emocionals en un món contemporani marcat per la desconnexió i les tensions socials.

Frágil (2016): Aquesta pel·lícula de curta durada es va convertir en un dels treballs més destacats de Pol Rodríguez, on explora les complexitats emocionals d’un personatge que viu una situació de pèrdua i desconcert. La pel·lícula va rebre diversos reconeixements en festivals de cinema independent i es va caracteritzar per una estètica cuidada i una sensibilitat particular a l’hora de tractar les emocions humanes.

 Las distancias (2018): Aquest llargmetratge va ser la seva gran estrena a nivell internacional. Tracta de quatre amics que es reuneixen per celebrar l'aniversari d'un d'ells a Berlín, però les seves relacions estan marcades per tensions i secrets personals. La pel·lícula reflexiona sobre les distàncies emocionals i físiques que es creen entre les persones, fins i tot quan es comparteixen moments especials. Va rebre elogis per la seva narrativa introspectiva i la seva capacitat per explorar les relacions interpersonals de manera subtil i complexa.