Seven Chances - (Set oportunitats)

Joseph Frank "Buster" Keaton ( Piqua , Kansas, 4 de octubre de 1895 - Woodland Hills, Califòrnia, 1 de febrer de 1966 )  famós actor, guionista i director nord-americà de cinema mut còmic .

Debuta oficialment als escenaris el 1899,en el número de music hall dels seus pares. El seu padrí, Harry Houdini, el bateja amb el nom de "Buster" ('destructor') després de veure'l caure d'una escala sense una sola ferida a l'edat de tres anys.

Al febrer de 1917 actua en el Passing Showt al Winter Garden i roda la seva primera pel·lícula. Al juny de 1918 en motiu de la Primera Guerra Mundial és enviat a França durant set mesos, allà fa teatre i no participa en el combat.

Entre els anys 1920 i 1923, roda un llargmetratge, The Saphead (Passió i noces de Pamplinas), i 19 curts

Entre  1923 i 1928, roda 10 llargmetratges i protagonitza una sèrie de comèdies: Una setmana, La mudança, La casa elèctrica i El gran espectacle. Aconsegueix el cim de la seva creativitat que el converteix en un dels comediants més famosos del món al mateix nivell d' Harold Lloyd i Charlie Chaplin.

Té un control absolut de totes les seves pel·lícules, sense posseïr cap acció de la productora ja que els rodatges eren molt cars, (podia demanar una antiga locomotora o un transatlàntic...).

Modela el seu personatge, un jove tragicòmic que s'enfronta a les desgràcies amb una absoluta inexpressivitat, el que fa que el bategin com "stone face" a casa nostra ("Cara de pal"). Per donar-li expressió al seu personatge, utilitza les acrobàcies, per a les que es nega a usar dobles o especialistes.

Les pel·lícules més famoses i populars d'aquesta primera època són considerades les millors de la seva carrera, i inclouen Les tres edats (1923), La llei de l'hospitalitat (1923), El navegant (1924), L'heroi del riu (1928), El modern Sherlock Holmes (1924), Les set oportunitats (1925), i El maquinista de la General (1926) que és considerada avui dia com una obra mestra.

El 1928 la MGM adquireix la seva producció, una decisió que Keaton lamentaria sempre. L'obliguen a realitzar una sèrie de pel·lícules que tenen èxit, però que ell considera de molt baixa qualitat. La seva carrera s’esfondra i passa gran part de la dècada de 1930 ocult, treballant com a escriptor de gags per a diverses pel·lícules de MGM, particularment dels Germans Marx  - incloent  Una nit a l'òpera (1935) i Una tarda al circ (1939)

Les pel·lícules Sunset Boulevard (1950), de Billy Wilder, amb un petit paper en el qual interpreta una antiga glòria del cinema, i Candilejas, (1952), de Chaplin, fa que el gran públic torni a fixar-se una altra vegada en ell. El 1960 l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques d'Hollywood li atorga un premi Oscar honorífic per la seva important contribució artística a la indústria del cinema nord-americà. La seva última aparició en públic l'any 1965 és al Festival de Cinema de Venècia, on rep l'ovació del públic.amb Film, de Samuel Beckett on protagonitza un drama per primera vegada a la vida. Cinc mesos després mor als 70 anys, a Los Angeles.

Actualment, Buster Keaton ha esdevingut un dels còmics i directors cinematogràfics més citats i imitats per artistes de tots els camps, des de la música, el ballet, els dibuixos animats o les arts gràfiques. Ha estat recentment escollit com al 14è director més influent de tots els temps per la revista americana Moviemaker,  cada dia s'oben fòrums i clubs dedicats a la discussió sobre el geni de l'humor visual.