Surt el sol a l’Habana. La ciutat desperta i comença el dia. L’Habana avui és un punt de referència per a molts, un misteri per a d’altres i un somni ple de contradiccions i contrastos per als qui l’estimen o la critiquen Però l’Habana no és sols un espai, una sonoritat, una llum; l’Habana és la seva gent. I Suite Habana és un dia qualsevol en la vida d’uns quants cubans “habaneros” corrents.
No hi ha entrevistes ni diàlegs ni narració; sols imatges, sons i música per expressar cinematogràficament el dia a dia d’una realitat peculiar i única. Cadascun dels personatges representa la curiosa diversitat dels grups socials que es mouen per la ciutats... perquè no hi ha una sola Habana; hi ha moltes Habanes invisibles i diferents per a viure-hi.
Fernando Pérez Valdés va néixer a Guanabacoa (poblet pescador al costat de l’Habana) el 19 de novembre de 1944.
El seu pare el va portar a veure la seva primera pel·lícula quan tenia 6 o 7 anys que era d’indis i vaquers.
Ell diu: “"No es que me dijese a mí mismo, `ajá, voy a ser director de cine', pero empezó a haber una identificación que luego se convertiría en vocación".
És director i escriptor cubà que es va llicenciar en Llengua i Literatura Hispànica a la Universitat de l’Habana. Des de 1962 es vincula al cinema, primer com assistent de producció i després com assistent de direcció.
El 1975 debuta com a documentalista, mentre que realitza nombroses edicions del Noticiero ICAIC de l’Amèrica Llatina. Comença la seva carrera com a director de llarg metratge al 1987 amb la pel·lícula “Clandestinos” i amb la que aconseguiria un gran reconeixement de la crítica nacional i internacional.
Ha rebut molts premis en diferents festivals tant a Cuba com a d’altres països. A l’any 2007 se li va atorgar el Premi Nacional de Cinema. També li van concedir el Premi Casa de las Amèriques pel seu llibre “Corresponsables de Guerra”.
Fernando Pérez diu en una entrevista a la revista Havana Cultura: "Amo a La Habana. Hay una energía que no puedo expresar con palabras. Algo pasa; siento que pertenezco aquí, me siento creativo. Querría vivir 3.000 años sólo por curiosidad de saber cómo será La Habana". Així explica una mica el tarannà de les seves pel·lícules.
Filmografia :
2014: La pared de las palabras.
2010: José Martí : el ojo del canario.
2007: Madrigal.
2003: Suite Habana.
1998: La vida es silbar
1994: Madagascar.
1990: Hello Hemingway.
1998: Clandetinos.
1983: Omara. (Documental).
1982: Camilo. (Documental).
1981: Las armas invisibles. (Documental).
1980: 4000 niños.(Documental).
1978: Sábado Rojo. (Documental).
1977: Cabinda. (Documental).
Casos blancos. (Documental).
“Esplèndida pel·lícula. La més explícita declaració d’amor a la imatge que s’hagi vist en anys”. M. Torreiro: Diario El País
“Aquest sorprenent documental mostra cents d’Habanes, tantes com habitants hi viuen en els seus carrers. Un poema de puresa inaudita, amarg i desolador en ocasions com excitant i commovedor en d’altres. Imprescindible.” Miguel Ángel Palomo: Diario El País
2003: Festival de Sant Sebastián: Secció oficial llarg metratges
2003: Festival de L’Habana: Millor pel·lícula, Millor director
2004: Festival de Mar del Plata: Secció oficial de llarg metratges
Afegeix un nou comentari