VO subtitulada en castellà
Sinopsi: Kapuscinski és un reporter polonès, idealista i amics de les causes perdudes. El 1975 viatja a Angla, l’últim camp de batalla de la guerra freda, un lloc on la salutació equivocada pot causar la mort. El país africà i les persones que coneix a la seva inoblidable aventura, com la carismàtica guerrillera Carlota, el canviaran per sempre. El viatge suïcida al cor de les tenebres va transformar el periodista en escriptor.
Un día más con vida és un híbrid en què 60 minuts d’animació a l’estil de les novel·les gràfiques s’entrellacen amb 20 minuts de metratge d’imatge real.
El 2015, l’obra Minerita, de Raúl de la Fuente, va ser semifinalista als Oscar com a candidata a millor curtmetratge documental. El 2014, la pel·lícula va guanyar el premi Goya. Minerita s’ha projectat a més 140 festivals de cinema i ha guanyat 45 premis internacionals. El seu primer llargmetratge, Nömadak TX, va ser el documental espanyol més premiat el 2007 (17 premis i més de 150 seleccions a festivals cinematogràfics). Com el protagonista d’Un día más con vida, de la Fuente ha viatjat al voltant del món a la recerca d’històries, i ha dirigit pel·lícules a la Índia, Sierra Leona, Angola, Venezuela, Cuba, Equador, Rússia, Polònia, Regne Unit o Moçambic.
Damian Nenow es va unir a Platige Image el 2005, i es va graduar a l’Escola Nacional de Cine de Lodz. Allà va dirigir els curtmetratges d’animació The Aim (2005), The Great Escape (2006) i Paths of Hate (2010), que es va projectar a més de 90 festivals cinematogràfics i va aconseguir 25 premis i distincions. El 2011 va dirigir City of Ruins, un documental animat encarregat pel Museo del Levantamiento. El 2013 va dirigir el comercial Hunger is a Tyrant, comissionat pel Reto del Hambre Cero de les Nacions Unides. A Un día más con vida és, sobretot, responsable de dirigir-ne l’animació 3D.
Allan Hunter (Screendaily): "A poc a poc va permetent que el seu testimoni de primera mà sorgeixi d'una manera que combina autenticitat documental i intensitat dramàtica".
Carlos Boyero (El País): "La narració és èpica i emotiva, surt del convenciment i del cor".
Alberto Luchini (El Mundo): "La precisa combinació dels elements que conformen el film dóna lloc a un gresol calidoscopi, vibrant i ple d'emoció".
Toni Vall (Cinemanía): "A través de l'animació [barreja] ficció i documental (...) és, en aquest sentit, apassionant. No recordo un exemple semblant, amb igual ambició i resultat visual tan ben aconseguit".
Millor film pel·lícula d’animació als Premis del Cine Europeu 2018 i als Premis Goya 2018
Premi del públic al Festival de San Sebastián
Afegeix un nou comentari