Sessió coorganitada amb l'aula de extensió universitària
Presenta la pel·lícula Rosa Gutiérrez . Professora de Història de l'art i del cinema de la UAB
Època de la Guerra Freda. C.R. MacNamara, representant d’una multinacional de refrescs a Berlin Occidental, fa temps que projecta introduir la seva marca a la URSS. Però, en contra dels seus desitjos, el que el seu cap li encarrega és cuidar la seva filla Scarlett, que està a punt d’arribar a Berlin. És una jove rebel i esbojarrada de divuit anys, que ja ha estat promesa quatre vegades. Però el pitjor és que, eludint la vigilància de MacNamara, la noia s’enamora d’Otto Piffl, un jove comunista que viu a l’Alemanya Oriental.
Versió original subtitulada en castellà
Apta per a tots els públics.
Compra les teves entrades aquí
Samuel Wilder (Sucha, Imperi Austrohongarès, 22 de juny del 1906 - Hollywood, Estats Units, 27 de març del 2002), més conegut com a Billy Wilder, va ser un director de cinema i guionista estatunidenc d'origen austríac. La família es traslladà a Viena pocs anys després, així que Wilder va passar la seva infància i la seva joventut a Àustria.
El seu primer treball va ser com a cronista en el periòdic austríac Juranek. Va brillar en la seva feina i de seguida va guanyar la fama de perseguir els seus temes amb obstinació.
Va continuar treballant com a cronista a Berlín, havent d'alternar aquesta ocupació amb d'altres per a sobreviure. Allà es va aficionar al cinema, després de veure diverses pel·lícules que el van impressionar profundament. Una d'aquestes va ser El cuirassat Potemkin
La seva gran imaginació el va portar cap a l'elaboració de guions. El 1929 va començar a treballar per a la UFA, la creixent indústria cinematogràfica alemanya, gràcies a la qual va conèixer els grans directors del moment. Gràcies a la gran productivitat de l'època, va poder firmar una quinzena de pel·lícules mentre la seva reputació va anar en augment, coincidint amb la proximitat de la guerra. Després de la pujada al poder d'Adolf Hitler, l'any 1933, Wilder es va veure obligat a abandonar Berlín a causa de la seva ascendència jueva. Sa mare moriria en els camps de concentració d'Auschwitz.
Va estar a París, on va dirigir la seva primera pel·lícula, Mauvaise graine (1934). Des d'allà, es va traslladar als Estats Units juntament amb l'actor Peter Lorre. Wilder i Lorre van compartir apartament, fam i moments molt difícils durant una temporada. Wilder va passar a formar part del grup de refugiats europeus que van canviar la història del cinema. Entre ells destaquen Fred Zinnemann, Otto Preminger o Douglas Sirk, conegut com el gran mestre del melodrama americà. Allà va començar a treballar com a guionista per a la Paramount, i va tenir l'ocasió de col·laborar amb grans directors com William Dieterle, Raoul Walsh, Howard Hawks o Ernst Lubitsch, el seu gran mestre. Va col·laborar amb el seu mentor a Bluebeard's Eight Wife (1938) i Ninotchka (1938).
Com a guionista, Wilder va escriure 60 pel·lícules. Com a director, va realitzar 26 pel·lícules. Va ser guardonat amb set Oscar després d'haver estat nominat en 21 ocasions.
Durant la seva etapa de guionista, Wilder va crear un cert renom dins la indústria de Hollywood.
Wilder va obtenir els seus primers Oscars amb Dias sin huella (1945) per millor pel·lícula, millor direcció i millor guió adaptat
Per les seves dues obres següents, Wilder va tornar a la comèdia amb The Emperor Waltz i A Foreign Affair, totes dues de 1948.
Dos anys més tard, va tornar amb la que molts consideren la seva millor obra, Sunset Boulevard (1950), obrint la dècada dels anys 50 a Hollywood. Tot i les discrepàncies sobre el gènere de la pel·lícula, té trets característics del gènere negre: el principal mòbil de la trama ens explica l'afer d'un crim i el cos principal de l'acció transcorre en un gran flashback (igual que ja havia fet anteriorment); la veu en off també hi és present en forma de monòleg interior molt cínic i irònic. A la pel·lícula, manierista, està plena de dispositius metalingüístics i reminiscències i jocs de mirall als passats anys 20, època que la protagonista Norma Desmond -interpretada per Gloria Swanson- enyora i recorda amb malenconia, pràcticament interpretant-se a ella mateixa com a antiga estrella del cinema mut. Personatges com Erich von Stroheim o Buster Keaton apareixen també en aquest film.
Con faldas y a lo loco (1959) ha estat escollida en múltiples ocasions com la millor comèdia de la història del cinema. Wilder gosà transvestir dos homes -Tony Curtis i Jack Lemmon- com a dones durant els conservadors anys 50, fet que contrasta amb l'exuberància femenina de Marilyn Monroe. Per la seva banda, amb El apartamento va arribar a la seva cúspide pel que fa al guió, obtenint un total de cinc Oscars.
L'etapa continua amb Un, dos, tres, Irma la douce, Kiss Me, Stupid, i The Fortune Cookie, l'última de les seves obres majors.
El 1981, va dirigir la seva última pel·lícula, Buddy, Buddy. A partir de llavors, les companyies asseguradores ja no volien assegurar pel·lícules seves a causa de la seva edat avançada. Va morir 21 anys més tard, a l'edat de 95 anys a la seva residència de Beverly Hills, a causa d'una pneumònia.
“Magistral, divertida, amb alguns dels millors moments de la comèdia americana de tots els temps. Un clàssic.” Fernando Morales: Diario El País
“El ritme és despietat i l’odi arrelat de Wilder cap als alemanys mai no s’ha fet servir amb una finalitat tan còmica.” Don Druker: Chicago Reader
1961: Nominada a l'Oscar: Millor fotografia (Blanc & Negre)
1961: Globus d'Or: Nominada Millor pel·lícula - Comèdia i actriu sec. (Tiffin)
1961: Cercle de crítics de Nova York: Nominada a millor actor (Cagney) i millor guió
1961: National Board of Review: Top 10 millors pel·lícules
1961: Sindicat de Guionistes (WGA): Nominada a Millor guió comèdia
Afegeix un nou comentari