Any 2018, un historiador de Sant Celoni i un expert en la muntanya de Sant Llorenç de Munt descobreixen, al mateix temps i per diferents camins, la identitat del cadàver d'un maqui de 22 anys torturat i assassinat per la guàrdia civil en 1949 a Castellar del Vallès. El seu nom, Elio Ziglioli, nascut a Lovere al nord d'Itàlia.
Les seves recerques els portaran a connectar amb la família de l’Elio, que l’havia buscat infructuosament durant dècades. Enrica Volpi, Roberto Ziglioli i la seva filla Federica, familiars de Elio, descobreixen seixanta anys més tard el misteri i saben finalment quan i per què Elio va desaparèixer sense deixar rastre.
VO en català
Reserva les teves entrades aquí
El castellarenc Pere Joan Ventura (1946) és un reconegut realitzador graduat a l’escola d’Estudis Tècnica i llenguatge cinematogràfic de l’Escola Aixelà. Des de 1972 ha treballat com a operador de cinema, reporter gràfic, realitzador, fotògraf i auxiliar de direcció i càmera. És un dels membres fundadors del col·lectiu de Cine militant “Grup de Producció”, dedicat al rodatge de materials informatius per televisió i curtmetratges.
En 1977 va començar a treballar a Televisió Espanyola de Catalunya com a operador de cinema i reporter gràfic, posteriorment es va incorporar a TVE en els Serveis Informatius i va exercir funcions de realitzador i editor en programes com Quién sabe dónde, Buscados con cargo o Los años vividos (Premi Ondas 1992)
Ha estat ajudant de direcció amb el director de cinema Pere Portabella i en diverses pel·lícules de Vicente Aranda com El amante bilingüe (1992) o Intruso (1993). També és un dels referents del cinema clandestí rodat en els anys 70.
El 2003 va aconseguir el Premi Goya al Millor Documental amb El efecto Iguazú sobre els treballadors a l’atur de Sintel que van acampar a la Castellana de Madrid. El 2004 va participar en Hay motivo una sèrie de 32 curtmetratges en els quals es critiquen diversos aspectes de la realitat social espanyola i, sobretot, al govern del Partit Popular en diferents temes socials i polítics. Aquest documental li val una segona nominació al Goya. També el 2004 va participar en Un mundo a cada rato documental produïda per Tus ojos en col·laboració amb UNICEF per a contribuir a la protecció dels drets de la infància amb el segment La vida efímera rodat a Guinea Equatorial.
El 2015 va dirigir No estamos solos, un documental produït per Pere Portabella i El Gran Wyoming en el qual es recullen diferents històries, personals i grupals, sobre alguns dels moviments socials més rellevants dels últims anys, des de la Marea Blanca a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, passant per La Solfónica o les Comadres de Gijón.
Va estar vinculat al cineclub de Castellar del Vallès als anys 70, de forta component antifranquista. El 2009, va participar en la recuperació de les projeccions cinematogràfiques a la vila, amb l’impuls de la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM! (nascuda el 2009) i amb la creació del Club Cinema Castellar Vallès, del qual n’és president des de la seva fundació el 2011.
Filmografia
2023 Un vas d'aigua per a l'Elio (documental)
2018 Un vas d'aigua per a l'Elio (curtmetratge)
2015 No estamos solos (documental)
2013 Plou i fa sol (documental)
2004 Hay motivo (documental)
2004 En el mundo a cada rato (documental)
2002 El efecto Iguazú (documental)
1999 Me estoy quitando (documental)
1998 Guatemala:La hora de la verdad (documental)
1995 Subcomandante Marcos:Viaje al sueño zapatista (documental)
1990‐92 Los años vividos (programa de televisió)
1981 Diada Nacional de Catalunya (reportatge)
1980 Badalona contaminació (reportatge)
1979 L’Ajuntament de Barcelona (reportatge)
1970 Sidón mata a Basora
1970 Les cadires (curtmetratge)
.
Afegeix un nou comentari