VOSC. El vell Shukichi Hirayama (Hashizume) i la seva esposa Tomiko (Yoshiyuki), viuen en una petita illa. Encara que no els agrada la vida urbana van a Tòquio a passar uns dies amb els seus fills.
El fill gran (Masahiko Nishimura) dirigeix un hospital, la mitjana (Tomoko Nakajima) és propietària d’un saló de bellesa i el petit (Satoshi Tsumabuki) treballa al teatre. La pel·lícula és un “remake” de “Contes de Tòquio” de Yasujiro Ozu.
Va néixer el 13 de setembre de 1931 a Toyonaka City, Osaka (Japó). Director i guionista de cinema japonès. Conegut per la “Trilogia del Samurai”, d’un humanisme que recorda als grans cineastes clàssics, des de John Ford fins al seu compatriota Akira Kurosawa.
Als dos anys es van traslladar a Manxúria del Sud on el seu pare exercia d’enginyer ferroviari. Després de la II Guerra Mundial va tornar al Japó i posteriorment va viure a Yamagata.
Després de graduar-se al 1954 a la Universitat de Tòquio, va fitxar per la companyia cinematogràfica Shochiku. Va ser en aquesta empresa on va començar a dominar l’art cinematogràfic tot treballant sota les ordres de Yoshitaro Nomura com a guionista o ajudant de direcció.
Va escriure el seu primer guió al 1958 i va debutar com a director al 1961 amb la comèdia “Nikao no tanin”
És molt conegut al Japó per les series “Tora-san”. La primera pel·lícula que va dirigir de Tora-san va ser al 1961 i va tenir tant èxit que va acabar dirigint una extensa sèrie de pel·lícules. El paper principal sempre l’havia protagonitzat Kiyoshi Atsumi i quan es va morir al 1996, va posar punt i final a la sèrie. Durant un període de 25 anys va fer 48 pel·lícules Tora-san, la gran majoria escrites i dirigides per Yamada.
Les seves pel·lícules han guanyat el premi a la Millor pel·lícula als Premis de l’Acadèmia Japonesa en quatre ocasions: al 1977 per “El pañuelo amarillo de la felicidad”, al 1991 per “Mis hijos” al 1993 per “Clase A para recordar” i al 2002 per “El ocaso del Samurai”, que va ser nominada a l’Òscar a Millor pel·lícula en Llengua Estrangera a la 76ª edició dels Premis de l’Acadèmia. Narra la història d’un samurai pobre que viu durant els últims temps del Japó feudal abans de la època Meiji, on els valors i la vida del samurai ja no tenen cabuda. Yamada filma amb saviesa narrativa, silencis, contemplació, on la vida quotidiana es mostra senzilla, viva i reconfortant.
Ha guanyat el Premi de l’Acadèmia Japonesa de Director de l’Any, en tres ocasions. La pel·lícula “Forbidden Love de Tora-san” va ser nominada pels Premis d’Or en el 14è Festival Internacional de Cinema de Moscou.
Al 2004 “La espada oculta” va ser nominada a setze premis i en va guanyar tres, entre ells el de l’Acadèmia Japonesa a Millor direcció.
Al 2010 Yoji Yamada va rebre una càmera Berlinale per les seves nombroses contribucions a la programació del Festival de Cinema de Berlin.
Ha dirigit prop de 80 pel·lícules i més de 100 com a guionista. Encara continua fent pel·lícules.
Pertany al Sindicat de Directors del Japó i ocasionalment exerceix de professor convidat a la Universitat de Ritsumeikan.
Filmografia
2014 The Little House
2013 Una familia de Tokio
2010 About Her Brother
2008 Kabei: nuestra madre
2006 Love & Honor
2004 La espada oculta
2002 El ocaso del samurái
2000 A Class to Remember 4: Fifteen
1998 Gakko III: The New Voyage
1996 A Class to Remember 2
1993 A Classe A para recordar
1991 Mis hijos
1998 Hope and Pain
1986 Final Take: The Golden Age of Movies
1980 Llanto de Primavera
1977 El pañuelo amarillo de la felicidad
1975 The Village
1972 Home from the Sea
1970 kazoku
1968 Fukeba tobuyona otokodaga
1967 Ai no Sanka
1966 Natsukashii furaibo
1966 Una gra yokerya
1965 Kiri no hata
1964 Baka ga tanku de yatte Kuru
"El pulso de Yoji Yamada y su mirada transparente, confortable (sin la chispa de Kore-Eda), le permiten homenajear sin manierismos ni falsas ínfulas la película capital del cine de Yasujiro Ozu" Carlos Marañón: Cinemanía
"Maravilla de Yoji Yamada (...) le ha pillado el alma a una de las más grandes películas de la Historia." E. Rodríguez Marchante: Diario ABC
"Su dilatado metraje puede asustar, pero la película es una maravillosa joya que el espectador siente en todo momento muy cercana, proporcionando además irónicos contrastes (...)" Lluís Bonet Mojica: Diario La Vanguardia.
http://www.filmaffinity.com/
http://www.imdb.com/
http:/www.wikipedia.org/
http:/www. decine21.com/
Afegeix un nou comentari