VOSE
En Sentaro té una petita pastisseria a Tòquio en la qual serveix dorayakis (pastissets farcits d'una crema anomenada "an"). Quan una simpàtica dona s'ofereix a ajudar-lo, ell accedeix de mala gana, però ella li demostra que té un do especial per fer "an". Gràcies a la seva recepta secreta, el petit negoci comença a prosperar. Amb el pas del temps, Sentaro i l'àvia obriran els seus cors per confiar-se velles ferides.
Naomi Kawase va néixer a Nara (Japó) el 30 maig 1969. Abandonada pels seus pares va créixer amb la seva tia àvia. La seva família adoptiva és protagonista de seus primers treballs. Es va llicenciar en l'Escola de Fotografia d'Osaka el 1989 on va treballar posteriorment com a docent durant 4 anys.
El 1993 el seu curtmetratge documental Abraçant l'aire va ser premiat al Festival Imatge Fòrum del Japó i Katatsumori li valer el Premi a l'Excel·lència en el Programa de Noves Tendències a Àsia. El 1996 es va estrenar el seu migmetratge documental Sol de capvespre i un any després va escriure i dirigir Suzaku, el seu primer llargmetratge de ficció.
L'any 2000 Hotaru es va estrenar al Festival de Locarno, on va obtenir el Premi Fipresci i el Premi CICAE. El 2003 el seu tercer llargmetratge, Shara, va ser seleccionat per a La Secció Oficial de Canes; el 2006 va dirigir un documental sobre el seu propi embaràs i part, Naixement i maternitat.
Kawase prové de la fotografia i reprèn sovint el mètode de treball d’aquest mitjà. Les seves produccions, de fet, solen ser una barrega de diferents gèneres (documental, diari, videoart, assaig, etc.). La seva obra gira al voltant de la vida íntima, la recerca dels orígens i de la identitat i de les absències cicles i rituals associats a aquests temes.
El 2007 va obtenir el Gran Premi Especial del Jurat al Festival de Cannes amb la pel·lícula sobre el dolor i el dol, considerada la seva obra mestra, Mogari no Mori (El bosque del luto). El 2008 coneix a Isaki Lacuesta i fan conjuntament Entre días proposta del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona on plasmen la seva pròpia relació epistolar de cartes filmades. El projecte es va presentar el 2009 al Festival de Locarno.
El 2010 va presentar el documental Genpin on reflexiona sobre el part natural, el plaer i la mort amb el qual va guanyar el Premi FIPRESCI al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
El 2015 Una pastisseria a Tòquio, va inaugurar la seccció Un certain regard del Festival de Cannes i va ser presentada, també, al Festival Seminci de Valladolid.
Filmografia
Llargmetratges
1996 : Suzaku (萌の朱雀, Moe no suzaku)
2000 : Luciérnaga (火垂, Hotaru)
2003 : Shara (沙羅双樹, Sharasojyu)
2007 : El bosque del duelo (殯の森, Mogari No Mori)
2008 : Nanayomachi (七夜待)
2010 : Genpin (玄牝) La mujer misteriosa
2011 : Hanezu, el espíritu de las montañas (朱花の月, Hanezu no tsuki)
2011 : 60 Seconds of Solitude in Year Zero (segmento de un minuto del film colectivo)
2014 : Aguas tranquilas|Still the Water (2つ目の窓, Futatsume no mado)
2015 : An (Una pastelería en Tokio)
Documentals
1992 : En sus brazos (につつまれて, Ni tsutsumarete)
1993 : White Moon (白い月, Shiori tsuki), mediometraje
1994 : Caracol (かたつもり, Katatsumori)
1995 : Mirad el cielo (天、見たけ, Ten, mitake), cortometrameje
1996 : This World (現しよ, Arawashi yo o Utsishiyo) corealizado con Hirokazu Kore-Eda
1998 : El bosque (杣人物語, Somaudo monogatari)
1999 : Kaleidoscopio (万華鏡, Manguekyo)
2001 : En el silecio del mundo (きゃからばあ, Kya ka ra ba a), mediometraje
2002 : La Danza de los recuerdos también llamada Carta de un cerezo en flor (追臆のダンス, Tsuioku no dansu)
2004 : Sombra (影-Shadow, Kage-Shadow)
2006 : Nacimiento y maternidad (垂乳根, Tarachime)
"A Kawase le está cayendo una y otra vez el sambenito de estar haciendo cine new age, cuando, en realidad, lo suyo tiene bastante más que ver con la continuidad de la mirada zen (...) 'Una pastelería en Tokio' apunta más alto y cala más hondo."
Jordi Costa: Diario El País
"Un cuento delicioso sobre el que se prolonga la sensibilidad poética de esta cineasta singular (...)"
Alberto Bermejo: Diario El Mundo
"El cine de Kawase tiene una mirada especial a su alrededor (...) No es difícil plantarse ante esta película y decir: «Vale, bueno, ¿y qué?», pero es más fácil entregarse a las dulzuras y aromas de la receta de Kawase."
E. Rodríguez Marchante: Diario ABC
"Tres personajes que son como tres heridas por las que supura soledad y melancolía. Emocionan en su fragilidad. Y reconfortan. (...)"
Salvador Llopart: Diario La Vanguardia
2015: Festival de Cannes: Selecció oficial (Un Certain Regard)
2015: Festival Internacional de Valladolid - Seminci: Secció oficial
Afegeix un nou comentari