Carlos és un jove que té des de nen una gran fixació pel cinema. Ara casat amb Ana, segueix amb la seva afició a les càmeres i, convertit en un reporter, dedica gran part de la seva vida a aquesta professió. Però un dia li passa una cosa a l’Ana que fa que en Carlos lamenti no haver estat més temps amb ella. (FILMAFFINITY)
El Director: Llorenç Llobet-Gràcia va néixer el 13 de gener del 1911 a Sabadell i va morir a l’any 1975. Va ser un director de cinema català, provinent del cinema amateur i realitzà diversos curtmetratges i un llargmetratge, titulat Vida en sombras. Aquest film va tenir greus problemes amb la censura franquista i no va ser fins anys més tard que se’n va apreciar la notable qualitat. Una obra poètica, lliure, autobiogràfica i gairebé experimental fan d’aquest film i d’aquest director un irrenunciable en la història del cinema català.
Des de ben petit va estar interessat pel món del cinema, quan el seu pare li va comprar una càmera Pathé-Baby. Als 17 anys roda el primer curt: Un terrat. Més endavant esdevé empresari del transport, a la vegada que es converteix en un prestigiós cineasta amateur. Organitzava nombroses activitats cinematogràfiques a Sabadell, lloc on residia. Era amic del director Carlos Serrano de Osma i del director de la revista de cine Primer Plano, Adriano del Valle, entre d'altres. En gran part gràcies a aquests contactes en el món del cinema, decideix iniciar-se en el seu primer llargmetratge, pensant en un cinema compromès en la vessant estètica, ja que eren integrants del difús corrent de finals de la dècada de 1940 que s'autoanomenà "cine tel·lúric". Els problemes amb el règim franquista i la censura van comportar que el film fos un fracàs econòmic. Llobet-Gràcia va ser silenciat i va patir problemes econòmics derivats de la seva implicació en Vida en sombras, cosa que va fer que no realitzés més llargmetratges, malgrat tenir-ne preparat un d'anomenat El refugi. De mica en mica s'allunyà del món del cinema fins a deixar-lo completament el 1954.
“(...)En definitiva, estem davant d’una pel·lícula pràcticament assassinada en el seu naixement, que malgrat tot, després d’un temps ha ressuscitat, i amb ella l’honor i la consideració que en el seu dia s’hauria d’haver atorgat al seu director Lorenzo Llobet-Gracia, a qui li podem donar la glòria del fracassat, el fracàs del qual és un triomf, ja que els veritables triomfadors són aquells que fan el que els fracassats reals tenen por de fer.”
Fej Delvahe
“Llorenç Llobet-Gràcia era un boig del cine de Sabadell, això em sona; que va invertir vida i propietats en aquesta pel·lícula, en temps difícils, i al marge del règim.
El film és una raresa meta cinematogràfica amb referències autobiogràfiques. Es nota que està feta amb quatre duros, però té algunes escenes genials. Por exemple una seqüència d’un tiroteig a Barcelona durant la Guerra Civil, en la que el protagonista manipula el què està rodant per donar-li un toc artístic (...)”.
Gilbert Barcelona
"(...) Vida en sombras" és un film fet amb amor, amb un amor al cine desmesurat, i que traspassa a l’altre cantó de la pantalla aquesta desmesura, aquest amor. Per això se li poden perdonar algunes debilitats, com l'esquematisme de la història; és per això que les seves virtuts -els elegants moviments de la càmera, l’expressionisme en la il·luminació i la fotografia, la idea de canviar la realitat per dotar-la d’un valor cinematogràfic més gran, que és el què fa Carlos Durán (Fernán-Gómez) al rodar noticiaris durant la Guerra Civil- es valoren més” (...)
Pedro Triguero_Lizana Madrid
Afegeix un nou comentari