VOSE.Per primera vegada a la vida, víctima de problemes cardíacs, Daniel Blake, fuster anglès de 59 anys, es veu obligat a recórrer a les ajudes socials. No obstant això, tot i que el metge li ha prohibit treballar, l'administració l'obliga a buscar una feina si no desitja rebre una sanció.
En el transcurs de les seves cites al "job center" (agència de col·locació), Daniel es creua amb Katie, una mare soltera de dos nens que va haver de acceptar un allotjament a 450 km de la seva ciutat per evitar que la enviïn a una llar d'acollida. Presoners de l'embolic d'aberracions administratives actuals de la Gran Bretanya, Daniel i Katie intentaran ajudar-se mútuament.
Kenneth "Ken" Loach (Nuneaton, Warwickshire, Anglaterra, 17 de juny de 1936) és un militant trotskista i director de cinema anglès.
Als 25 anys, mentre estudiava dret a Oxford, va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques, actuant en el grup de teatre de la universitat. Després de graduar-se, va treballar com assistent de direcció en el Northampton Repertory Theatre. Però estava més interessat en el món audiovisual que en el teatral, així després d'obtenir en 1963 una beca en la cadena de televisió BBC, s'inicia en la direcció.
L'ambient que es respirava en aquells anys, afavoria la realització de programes que criticaven les injustícies socials, allí va trobar Loach la visió i la veu que caracteritzaria el seu cinema. A partir de 1964 comença a dirigir una sèrie de documentals, el més famós d'ells és "Cathy Come Home" (1966) sobre la pobresa, amb el qual va obtenir gran èxit.
Des de llavors i fins a principi de la dècada de 1980, va dividir el seu temps entre el cinema i la televisió, va filmar quatre llargmetratges, nombrosos documentals i pel·lícules per a la TV com "The Big Flame" (1969) sobre els treballadors portuaris de Liverpool i la sèrie "Days of Hope" (1975), sobre els fets que van dur a la vaga de 1926, i la derrota del Moviment Laborista Britànic.
Amb Margaret Thatcher en el poder, creix l'atur i les retallades de pressupost per a la cultura. La “Dama de Ferro” es guanya molts enemics entre els artistes, Loach és un dels més radicalitzats. El Channel Four va prohibir els seus documentals A Question of Leadership, amb els quals combat al thatcherisme, per la qual cosa al llarg de tota aquesta dècada només pot filmar dues pel·lícules. Als anys 90, amb els canvis polítics, la seva carrera es revitalitza. Ha filmat fins ara nou pel·lícules més, amb la majoria de les quals ha obtingut nombrosos premis, consolidant la seva carrera internacional, però mantenint-se sempre fidel a l'estil que ha estat una constant en la seva vida: la defensa dels oprimits i oprimides.
El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.
Filmografia
2014: Jimmy's Hall
2013: The Spirit of '45
2012: The Angels' Share 2010: Route Irish
2009: Looking for Eric
2007: It's a Free World
2006: The Wind that Shakes the Barley
2005: Tickets, amb Ermanno Olmi i Abbas Kiarostami
2004: Ae Fond Kiss
2002: 11'9"01 September 11 (segment United Kingdom)
2002: Sweet Sixteen
2001: The Navigators
2000: Bread and Roses
1998: My Name Is Joe
1997: The Flickering Flame
1996: Carla's Song
1995: A Contemporary Case for Common Ownership
1995: Land and Freedom. Jack
1971: Family Life
1971:The Save the Children Fund Film
1969: Kes (1969) (com Kenneth Loach)
1967: Poor Cow
"Una cinta transparent, neta i sense més lectures (...) Tanta evidència, tant insistir, acaba per arruïnar un projecte perfectament previsible a cada pas." Luis Martínez: Diari El Mundo
"Esgarrifosa (...) cinema viu, ple d’amarga lucidesa" Carlos Boyero: Diari El País
"Un drama social fresc i humà (...) s'assembla tant a altres pel·lícules de Loach i Laverty com una mà a l'altra" Oti Rodríguez Marchante: Diari ABC
"Recorre al didactisme benintencionat i el sentimentalisme explícit (...) El tremendisme dramàtic té per objectiu deixar-nos destrossats. I no hi ha dubte que ho aconsegueix (...)” Nando Salvà: Diari El Periódico
"El cor del cineasta busca, i troba, la complicitat i l'empatia (i l’emprenyament) de l'espectador mitjà (...) Res a retreure als petits pecats del guió (...) " Álex Montoya: Fotogramas
"Fidel al seu estil adust, apel·lant al seu humanisme social, Loach torna al cinema, s’enfronta a l'estat kafkià i guanya la Palma d'Or. Als seus 80 anys.... (...) " Carlos Marañón: Cinemanía
'I, Daniel Blake' és la quinta essència de Loach (...) Però encara que el marc i la perspectiva són familiars, les pel·lícules del veterà director britànic segueixen tenint el poder d'arrossegar-nos a un xoc emocional" David Rooney: The Hollywood Reporter
( dels 16 premis i 28 nominacions destaquem)
2017 Premis BAFTA: Millor film britànic. 5 nominacions
2017: Premis César: Nominada a Millor pel·lícula estrangera
2017: Premis Goya: Nominada a Millor pel·lícula europea
2017: Premis David di Donatello: Nominada a Millor film de la Unión Europea
2016: Festival de Cannes: Palma de Oro - Millor pel·lícula
2016: Premis del Cine Europeo: 4 nominacions, incloent millor pel·lícula
2016: Festival de San Sebastián: Premio del públic – millor pel·lícula
2016: British Independent Film Awards (BIFA): Millor actor. 5 nominacions
Afegeix un nou comentari